Passa al contingut principal

El xiquet pilota

L'autèntic xiquet pilota



No li agradava caminar.
Es passava el dia botant.
Botava tant que la forma del seu cos canvià.
S'assemblava cada dia més a una pilota
i botant botant
se'n va eixir per la finestra
just en el moment que sa mare li portava el berenar.

Sa mare ja no l'ha tornat a veure mai més,
la mania del seu fill l'ha fotuda per a sempre.
I això que ella no parava de dir-li-ho.
Fill, no botes!!!


Nota de l'autora: finalment Manola ha aconseguit trobar i dibuixar l'autèntix xiquet pilota i per això tornem a penjar el post.

Comentaris

Joana ha dit…
Un dibuix molt encertat del xiquer pilota i un poema molt original que ens fa pensar que sovint els consells i les reiteracions d'advertències tenen consequències totalment inesperades i totalment contraries al que s'espera aconseguir amb elles.

Des del bosc...
Joana
rosa roig ha dit…
Cosa de les lleis de la termodinàmica!
I sí, ja sabia que Riola era el teu poble.

I sí, ens hauríem de veure algun dia.

I, finalment, sí un dibuix fantàstic que mostra el xiquet, que per cert jo he conegut.

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f