Dones, l’hivern ja s’acosta: joia de viure

Dones, l'hivern ja s'acosta;

si voldreu tenir delit,

prenga cascuna marit.

L'estiu bell ab la calor

ja del tot vos ha deixat,

i ara ve l'hivern traïdor,

enemic del despullat.

Les que estau en soledat,

perquè us consoleu de nit,

prenga cascuna marit.

Les que estau forres de roba,

proveïeu al temporal,

i la que és mesella i pobra

recullga's a l'hospital;

mes les que tenen cabal,

perquè seguesquen l'escrit,

prenga cascuna marit.

Les que anau per lo gran gel

casi mortes en est centre,

xupau qualque canyamel

que ab dolçor vos calfe el ventre.

Joves, velles ab bon tempre,

per semblant les que hau parit,

prenga cascuna marit.



Si, dones, vostra campana

ab lo vent bruny per sonar,

lo batall de bona gana

no lo hi deixeu de posar

i ab la fervor del tocar

vos calfareu sens despit:

prenga cascuna marit.



Procurau sense perill

si us aqueixa lo gran fred

beure oli del cetrill

per los matins un poquet:

feu-ho, que és consell discret

si ho notau al bon sentit:

prenga cascuna marit.

donueta a l'arbre

La poesia de Valentí Fuster, que podeu sentir cantada  per Raimon, que l’ha feta famosa entre nosaltres, és una de les coses que hem trobat buscant en els roperos. Ja sabeu, que allà dins es troba de tot. El que ja ni t’esperes, ni sabies que tenies. Poca cosa se’n sap del poeta, del XV, de qui només es conserven tres poemes Cobles noves de la cric-crac, Cançó de les dones, Canción muy gentil i Resposta de la sua amiga al sobredit galant. Va ser un poeta d’èxit de llenguatge, to i caràcter popular. 

La poesia que enceta  una nova sèrie d’escrits per a la tardor l’hem trobada fresca, i refrescant. Allunyada de dictats morals de sagristia, i de la visió misògina i fatídica de l’Espill, de Jaume Roig.  El que diu s’ha de llegir amb molta atenció. I estrofa a estrofa. Mostra una part de la literatura catalana poc explotada i massa amagada.

Veig,ab la fervor del tocar, actituds i comportaments alliberats de dogmes i manies. És Plaerdemavida , el personatge més interessant i el més oblidat del Tirant lo blanc, l’obra més important del segle XV. Una dona, en una novel·la de cavalleries que en comptes de viure per a ser “rescatada” pel cavaller,  és ama del que pensa i diu.

De “Les valencianes”, també en parla un altre Fuster, Joan a Textos d’exili, que ens explica les paraules de Joanot Martorell al Tirant :

…i agrega que les valencianes, en concret, ‘són molt femenils, no molt belles, mas de molt bona gràcia e més atractives que totes les restants del món’. I sí, Martorell confirma que sabien ‘invescar gli uomini’: ‘ab llur agraciat gest e ab la bella eloqüència encativen los hòmens’…. I en aquell escenari virolat, de la València que encetava el Renaixement, les dones es mouen potser ‘plenes de seny’, però també endutes per la joia de viure, amigues del plaer i de la vanitat. Europa, a la seua manera, les admirava.”

Les dones, la seducció, el plaer i els hòmens, un clàssic, més vegades narrat amb ploma- prosa o poesia- d’home que amb veu de dona. I tot i així, al fons de l’armari hem trobat la peça que buscàvem.

Diu Fuster, Valeri si voleu tenir delit, prenga cascuna marit…-als segles XV i XVI- a dones sense quasi drets se’ls reconeix el delit, obertament i sense pecat. El poeta, però, només veu per a elles un camí: prendre marit. Ara que l’hivern ja s’acosta, és una avís sobre el qual n’hem de parlar.