Passa al contingut principal

Ana Maria Matute, l'ama de les paraules


-->
Ungla negra. Manola Roig

“Pero ella se fue a su color caliente, al aroma escondido, al dulce escondite donde se juega con las sombras alargadas de los árboles, flores no nacidas y semillas de girasol”
Los niños tontos, Ana María Matute

Jo també sóc feliç, com Esther Tusquets que ens explica en el seu fantàstic text Confesiones de una vieja dama indigna, detalls sobre el caràcter de la seua amiga, la Matute: “era asimismo una gran conversadora, ocurrente y graciosa, capaz de contar una historias…que te tenian en vilo, y te llevaban al borde de las lagrima o de una hilaridad disparatada.¡ Lo que habremos reído juntas a lo largo de tantos años!”; “ Exagerada Ana María en esto,  como en todo: apasionada siempre.”; “ Si Ana Maria Matute afirma: Yo no perdono, lo que pasa es que olvido ( y es verdad: no sólo olvida lo que ha ocurrido, sino que inventa un pasado que no existió jamás y que se enmaraña con la realidad  en un revoltijo donde uno se pierde casi sin remedio).”

Sóc feliç perquè, tot i que no la conec, m’estime Ana María com si ella fóra ma iaia, i em contara les seues històries a cau d’orella, mentre arropideta m’encullc a  la seua falda, i escolte un món que no comprenc, i em meravella, i m’oblide del meu dolor. I sóc feliç, i plore, i ric…

Sempre m’ha semblat la Matute un dona que ha vençut el dolor definitivament, que l’ha domat, l’ha enganyat i se’n riu. Ho ha aconseguit perquè n’ha vist molt, i n’ha patit molt, l’ha dut molt de temps a la pell, però ha sabut jugar amb ell i encisar-lo. La fragilitat de Matute és la fortalesa de les persones resistents. Ella és capaç de veure el rastre de la màgia en la pols del bagul. Indòmita, divertida, estranya, rara i constructora d’històries.
La seua literatura et mira als ulls, i et troba el punt. Amatent al detall, t’enganxa per a sempre.

Si en català és Miquel de Palol, qui em captiva, en castellà, llig Ana María Matute amb tots els meus sentits. Una o dues vegades l’any. Ella és per a mi l’ama de les paraules.

Comentaris

Joana ha dit…
A mi també m'agrada molt la seua forma de narrar històries.
Molt bonica la cita que has escollit i també la il·lustració de Manola.
novesflors ha dit…
Jo no he llegit res d'ella (m'hauré de posar les piles, com se sol dir).
M'encanta aquesta il·lustració de l'ungla negra.
Anònim ha dit…
Posa-te-les i comença per on vulgues! Ungla negra és un dels animalets que pertany a una col·lecció d'escrits que tenim amagada: bestiari de séquia.

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f