Les meues dones
No volia ser dona, i en canvi, no havia sabut ser res més que això:
una dona.
Una dona com les altres,
com les que patixen,
com les que estimen,
com les que veuen i diuen,
com les que veuen i no diuen,
com les malaltes,
com les mutilades i les manipulades,
com les vençudes, les enganyades,
com les que parlen,
com les que callen,
com les que corren i no descansen,
com les de sempre,
com les invisibles...
En definitiva, una dona,
com totes,
viva i per sempre.
D’Agatias l’Escolàstic
“Els nois no tenen la mateixa dissort que a nosaltres,
febles noies, ens ha tocat.
Ells tenen companys, amb els quals
bescanvien les penes amb mots confiats,
es lliuren a jocs que els conforten i enmig dels carrers
passegen mirant virolades pintures;
nosaltres, en canvi ni el dret no tenim de veure la llum,
ans a casa amagades ens consumim en tristes cabòries”
Mª Àngels Anglada, Les germanes de Safo, poetes hel·lenístiques dels segles VI i V ac
Comentaris
(Divisa. Maria Mercè Marçal)
Bon vespre, rosa!
Publica un comentari a l'entrada