Passa al contingut principal

LES DONES DIEM PROU A CAMPS



Nosaltres, dones, filles, mares, àvies, nétes, treballadores, estudiantes, jubilades, amants, amatents, lluitadores, pacificadores, joves i grans, totes diem PROU.
Les dones italianes han dit PROU a Berlusconi i la seua impunitat esfereïdora. Les dones egípcies han dit PROU a la dictadura indecent de Hosni Mubàrak...
Davant la desfeta dels mínims drets bàsics com la llibertat d’expressió, d’informació, d’educació, de tria de model familiar o de model econòmic, les dones valencianes diem PROU a Francisco Camps i al seu govern manipulador, corrupte i censor. Sabem quin món volem i anem a fer-lo possible.
més...

Diem PROU a la desfeta de l’escola pública valenciana. No assumim ni admetem, de cap manera, la desaparició de línies en valencià ni el menyspreu cap a l’Escola Pública Valenciana del Consell actual. Les nostres filles i fills tenen dret a una educació de qualitat en la nostra llengua. Tenen dret a ser feliços a la seua escola. I eixa escola només pot ser pública, en valencià i de qualitat.
Diem PROU al menyspreu permanent i sistemàtic de la nostra cultura i la nostra llengua. No consentirem ni un sol cas més de polític inculte i barroer que insulte i amenace els nostres mestres, ni una sola portaveu del govern més que faça gala del seu palès menyspreu pel valencià amb frases com “l’entenc però no el parle”. No permetrem que es castigue els nostres músics, pintores, actrius, directors, crítics d’art, associacions culturals i poetes pel fet de conrear la nostra cultura i la nostra llengua. Exigim una classe política amb el nivell que ens mereixem.

Diem PROU a la manipulació de la nostra RTVV, que és nostra però no com la volem. S’ha acabat ja l’hora de fer de la ràdio i la televisió pública una agència de contractació de comissaris polítics. Acabarem amb l’espoli dels recursos que ens pertanyen. No consentirem que ens facen tant de mal amb els diners que nosaltres paguem. La RTVV ha de ser l’eina que ens faça sentir prop les unes de les altres i solament pot ser així si és pública, en valencià i de qualitat.
Diem PROU a la censura encoberta i a l’assassinat permanent de la llibertat d’informació. Tenim dret a informar-nos lliurement, a opinar i a pensar amb plena llibertat. Diem PROU a l’atemptat contra la nostra llibertat censurant les emissions de TV3, televisió germana amb la qual hem estat units més de vint anys.
Diem PROU a la corrupció instal·lada en el Consell i en altres institucions públiques regides pel seu partit. Les dones sabem que no podem permetre ni un sol càrrec polític més corrupte, ni sospitós de ser-ho. L’educació de les nostres filles i fills està en joc. No sap com costa educar quan el model que hi ha al davant és el seu. Sabem que hem de recuperar valors com l’honradesa, l’honestedat, la cultura, el refinament, la generositat, la cooperació. Valors oposats al que vostè i el seu consell practica a diari.
Aquesta societat no és la que volem per a les nostres filles i fills. Tenen dret a viure en una societat elevada culturalment. Tenen dret a ser lliures a l’hora de triar religió, pensament, estudis. Tenen dret a ser un poc més feliços que els qui els hem precedit i vostè ho impedeix amb les seues males maneres de fer política.
Li ho diem clar i alt senyor Camps, en la nostra llengua, la que ens estimem: el valencià. I no prenga la força de les dones com una actitud anodina i sense importància. El carrer és nostre. El món ha sigut i és nostre. Fins ací hem arribat! Diem PROU!

Nota de les autores: un grup de dones valentes i decidides, que encara tenen esperança i dignitat s'han unit a través de la xarxa per exigir, el mateix que les italianes han exigit: dignitat!

Si no heu signat el manifest feu-ho. 
Envieu un correu a l'adreça del grup o entreu al blog. 

http.//lesdonesdiemprouacamps.blogspot.com
lesdonesdiemprou@gmail.com

Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
Endavant dones valentes i decidides, que encara manteniu l'esperança, endavant!

Prou que signaria... però no sóc valenciana, suposo que mi8llor que no...
fra miquel ha dit…
Jo no sóc ni dona ni valenciana :o) Però si penseu que puc signar ho faré encantat
Us animo a tirar endavant.
sort
besades

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f