Passa al contingut principal

Les dones diem prou a Camps

Les dones diem prou a Camps



Si encara no has signat el manifest: Les dones diem prou a Camps, no et preocupes. Tens temps.
Un grup d’actrius, escriptores, periodistes, professores.... dones, ens hem adherit aquest manifest. I tu? Ens vols acompanyar?La forma més ràpida de fer-ho és enviar-nos un correu a
lesdonesdiemprou@gmail.com


Pot usar la fórmula que vulgues, però et suggerim la següent:

Sóc dona i vull dir-li prou a Camps
Nom, cognoms i professió

Sóc home, amics de les dones, i també vull dir-li prou a Camps
Nom, cognoms i professió

Et reproduïm una part manifest i et convidem a que visites el blog del grup per llegir-lo complet:

Nosaltres, dones, filles, mares, àvies, nétes, treballadores, estudiantes, jubilades, amants, amatents, lluitadores, pacificadores, joves i grans, totes diem PROU.
Davant la desfeta dels mínims drets bàsics com la llibertat d’expressió, d’informació, d’educació, de tria de model familiar o de model econòmic, les dones valencianes diem PROU a Francisco Camps i al seu govern manipulador, corrupte i censor. Sabem quin món volem i anem a fer-lo possible.
Aquesta societat no és la que volem per a les nostres filles i fills. Tenen dret a viure en una societat elevada culturalment. Tenen dret a ser lliures a l’hora de triar religió, pensament, estudis. Tenen dret a ser un poc més feliços que els qui els hem precedit i vostè ho impedeix amb les seues males maneres de fer política.

Punxa ací i aniràs al manifest complet:

Entra al blog, fes comentaris, envia’ns qualsevol informació que vulgues compartir. Si no saps fer-ho al blog, envia un correu. Participa. Si no ho fem entre totes no ho farem.

http://lesdonesdiemprouacamps.blogspot.com/

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f