Passa al contingut principal

La Tarara (I): els enganys i els oblits de Sant Jordi




M'han enganyat, i no m'agrada. Hem heretat tradicions que tenen el seu orígen en maneres d’entendre el món que no compartisc. De cap de les maneres. Demà el blog celebrarà el dia internacional del llibre, i tenim preparada la rosa, i el poema, i el llibre…Però com som tafaneres hem buscat d’on ve lligar coses tan diverses. I mireu què he trobat.

En la web de la Generalitat de Catalunya, un poc de “que bons que som” i una visió un poc sexista i un cert aroma estantís: dames, cavallers, festes cavalleresques, senyeres, llars i hòmens. Diuen:“La mateixa data, coincideix amb el dia del llibre que conmemora la mort de Miguel de Cervantes i que pretén potenciar i donar difusió a una de les eines més importants del desenvolupament educatiu de l'home”, com? de l’home?

En la wikipedia, la descoberta de com d’enganyades havíem viscut  i un esclat de patriotisme local. I per què? Perquè  qui va proposar  la celebració de la festa, era un valencià. Visca! Ai, ai, ai, alerta amb el que celebrem perquè l’editor valencià, no ho va fer per Ausiàs Marc o Sor Isabel de Villena. No, ho va fer Cervantes. Ai! Per acabar de posar-me la mosca al nas, llig que la idea li agrada a Primo de Rivera i a Alfons XII, que en són els promotors. Serà per allò dels reis? Més ai!

"El 7 d'octubre del 1926, Vicent Clavel Andrés, un editor i escriptor valencià establert a Barcelona, va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona celebrar una festa en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes (1547-1616)"

I finalment la Unesco, que va unir llibres i drets d’autor. Autora, no? Llibres i diners? La generositat de la paraula i la reivindicació pecunària? Ai! Ai! Ai Encara com, estem fetes a tot. I ens agraden les festes.  I les paraules d’Irina Bokova, Directora General de la UNESCO, "Los libros encarnan la capacidad humana de suscitar mundos reales e imaginarios y ponerlos en palabras. Son las mejores voces de la tolerancia y las señales más claras de esperanza. Los libros son los pilares de sociedades libres y abiertas. Tenemos la obligación de protegerlos, así como de poner su riqueza disposición de los 800 millones de adultos que aún  no saben leer."



Comentaris

Francesc Mompó ha dit…
Feliç dia de Sant Jordi.
Salut i Terra

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f