dissabte, 21 de maig del 2011

La tarara: dia de reflexió (poètica)



Deixant a part les diferències entre el món, la cultura i la intenció de Dant, apropiant-me només del que m’agrada, m’interessa i puc reinterpretar; des de la meu modesta visió de dona madura i a punt de votar, en un mòn complex, on fins i tot des dels àmbits més revolucionaris -els acampats de la Puerta del Sol– m’ignoren –sembla que n’hi ha debat sobre l’ús no sexista del llenguatge i més coses-, us convide a la reflexió poètica.
He trobat en la Divina Comèdia la inspiració que necessite per practicar una reflexió activa, i poètica, que m’ajudarà passar el dia. Com el poeta, he invocat la protecció de les dones, de les muses: O muse, o alto ingegno, or m’aiutate. En un món que dorm –sempre-, i reflexiona –només hui?- hem d’afrontar un viatge de quatre anys, molt perillós. Tinc la certesa que més per a les dones. I com un mantra repetisc – manipule- versos aliens.

E io sol una
m’apparecchiava a sostener la guerra
Sí del cammino e sí de la pietate,
Che ritrarrà la mente che non erra

I el poeta comença el viatge a l’infern, on trobarà la perduta gente: els incontinenti , que es comportaren amb desmesura, persones luxurioses, llèpoles, àvars, balafiadores, iracundes i peresoses; persones violentes amb el proïsme, tirans i homicides; també es troben allí els fraudolenti, persones seductores, aduladores, hipòcrites, lladres o falsificadores. I Dant, mostra per a cada “pecat” el seu “càstig” per analogia o per oposició, són i contrappassi. No us els haurieu de perdre, per a la reflexió o per al plaer.

Abans però de traspassar la porta de l’Infern, aquella on n'hi ha escrit Lasciate ogne esperanza voi ch’intrate, en una espècie de vestíbul es troben reunits els àngels que es van mantindre neutrals en el combat entre Déu i Lucifer i també les persones que no van prendre partit per res, i ni tans sols són dignes de l’infern. Són els ignavi, persones indolents que van viure sanza infamia e sanza lodo. El seu contrappasso, córrer darrere d’una bandera eternament, mentre els piquen insectes sense treva, i la seua sang barrejada amb les llàgrimes de ràbia i dolor serveix d’aliment a cucs.

Hui poesia, demà decisió. Sempre, esperança.

3 comentaris:

fra miquel ha dit...

Sempre esperança...Ahir la vaig veure a la plaça Catalunya de Barcelona:

http://bancambvistes.blogspot.com/2011/05/dia-de-reflexio.html

Una abraçada

PS: Tenim, no pocs, polítics que haurien d'anar del sisè infern cap a baix ;o)

Anònim ha dit...

Anònim riberenc

Els panous de Poldo
no volen unflar
les dones calentes
el volen matar.
Els de ca Vendrell
han eixit pitjor,
no li diuen res
perquè és Regidor.

Anònim ha dit...

Aprofitant que anomenes a Dant i després de vore la cara oscura de la democràcia per la tele, trove que el adjectiu batejat per el propi Dant adquireix vida pròpia.

Dantesc,
adj. Relatiu a Dante Alighieri o característic d'ell.
Horrorós, esglaidador: catàstrofe dantesca.

(...el que no sabía Dant era lo dels 4 anys).
Juanjo

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

62 anys. Envellir. Embellir