Vora foc, vora mar t’esperarem, et recordarem. Hem deixat les persones sense ànima ofegades a les brases. Del carbó i la fusta en treurem la nova llum. Vora foc cridarem les bruixes amables que coneixen el secret de la felicitat, i amb les ones ens diran què ens espera per al futur…més a prop de la terra, escoltarem el batec dels éssers que campen en les nostres nits, el batec dels cors que ens han estimat. Creuades per les flames, ens abraçarem. L’esclat de vida, l’aigua que empemta, el bri nou, els nostres records i les noves esperances.
Invocarem la felicitat en la nit més curta de l’any.
Invocarem les bruixes de dol
Els teus llavis. La fruita. La magrana...
Àngel rebel, tot olor de gingebre.
Atrapa'm pels replecs d'aquesta febre.
Vine amb verdor de pluja. Sargantana
que em fuges pels cabells, sense frontera,
al bat del sol, ales d'ocell nocturn!
Serves per cor la Lluna o bé Saturn
i, als ulls, un tast de boira matinera.
El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa.
Com una serp, cargola't al meu ventre
i cerca'm, amb verí d'amor, al centre.
Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.
Ens fitarem errants, i en el desvari
la lluna, cega, encendrà l'escenari.
Àngel rebel, tot olor de gingebre.
Atrapa'm pels replecs d'aquesta febre.
Vine amb verdor de pluja. Sargantana
que em fuges pels cabells, sense frontera,
al bat del sol, ales d'ocell nocturn!
Serves per cor la Lluna o bé Saturn
i, als ulls, un tast de boira matinera.
El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa.
Com una serp, cargola't al meu ventre
i cerca'm, amb verí d'amor, al centre.
Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.
Ens fitarem errants, i en el desvari
la lluna, cega, encendrà l'escenari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada