Passa al contingut principal

Aniversari feliç: és una nina! Una nina preciosa!


Sóc bàsicament una dona feliç, estime i m'estimen: família, amigues, amics, amic e amat... si puc oblidar les penes i compartir amb vosaltres el que escric, també sóc feliç. Per als meus 49 anys m'han regalat el magnífic banner que, a partir de demà, usarem per la blog. La meua germana n'és l'autora-artista.


Com també sóc, bàsicament, una dona generosa i poc convencional, vull fer-vos un regal, contra el que és tradició.  Compartiré amb vosaltres un fragment d'una de les novel·les que més m'agraden i que crec que ha estat injustament amagada: Crineres de foc, de Maria Antònia Oliver. Celebrem el nostre, vostre i seu aniversari. Estem vives i cap raó ens ha d'impedir intentar la felicitat!





-       Ja corona!
El cap de la criatura va guaitar entre els llavis inflats i adolorits de la vulva, que s’obria per donar pas a l’infant. Després tot el cos va lliscar suaument dins l’aigua i, en ser fòra de la mare, n’Estel va estirar les cames i els braços i començà a  surar dins la caldera com una estrella de mar.

Era l’instant just que els estornells iniciaven la piuladissa insistent damunt les teulades del Casal per saludar el sol que coronava els cims llunyans.

La criatura més petita de la família de l’alzinar va obrir uns ulls mandrosos i els va tornar a tancar amb satisfacció, amb el temps just d’adonar-se que encara continuava vivint. Les gallines de la gent de marina escainaren amb urc de gall per avisar el món que finalment havia nascut un altre dia. Les dues dones que havien vingut de Mestral creuaren el bosquerró d’alzines i en ser a la llinda que donava a la plana s’adonaren que havien tingut veïns aquella nit i, preses del terror, s’agotzonaren darrere un arbre, amb el cap tapat amb les faldetes de llana. Els altres joves del turó sortiren de les tendes amb les cimitarres a punt, però unes Ombres agradoses els donaren entenent que de moment no necessitaven armes.

-Au, via, mosses!- va ordenar la dida- És una nina…, una altra dona que ha vingut al món a patir. Vosaltres teniu esment de la mare, que jo em faig càrrec de la criatura.

Un cop tallat el cordó que unia mare i filla, dins la cambra hi va haver una gran remolí de faldilles i de murmuris, se somriures i de moviments apressats que feien bellugar les espelmes fins llavors esmorteïdes. I entre remors i gestos, es va sentir el plor vibrant de n’Estel, que saludava la vida.

La mare va obrir els ulls i va somriure. Els estornells aturaren la piuladissa. El clavicémbal va emmudir. L’àvia va escopir el bocí de coca d emaduixa que l’ofegava. El fàgil es va aturar de resar. El gos pelut va amollar un lladruc llarg i sostingut. Els cinc cavalls de la gent de la marina renillaren i espeternegaren sorollosament. Els dos germans es palparen els cops i no se’n sabien avenir de com se’ls havien fets. L’avi va eixugar les baves a l’àvia i la va abraçar tendrament. La dida va sortir al replà de l’escala i va anunciar:

-És una nina! És una nina preciosa!



Comentaris

fanal blau ha dit…
Per molts anys, rosa! Bonic dibuix-regal el de manola!
Desitjo que continuïs sent ben feliç amb tan bona companyia.

No coneixia aquesta novel.la de la M. Aurèlia. El texit és, senzillament, preciós. Escrit per una dona lluitadora.

Feliços quaranta-nou, i gràcies pel regal.
Per a tu, una abraçada!
Carme Rosanas ha dit…
Feliç aniversari, Rosa!

Un regal molt bonic el de la teva germana i el teu per a nosaltres també!
MGJuárez ha dit…
Rosa... Preciós el teu regal. Sigui el meu somriure d'ara la meva ofrena més sincera per tu i les lletres que t'acompanyen. Petons!
Montse.
fra miquel ha dit…
Moltes felicitats Rosa!
Els dibuixos de la Manola sempre són un bon regal. Cada cop m'agraden més.
També t'agraeixo el regal que ens fas. Tampoc coneixia aquesta novel·la de la Mª Aurèlia. L'hauré de posar com a pendent...
Per molts anys
Petons i abraçada

PS: a mi em queden dies per atrapar-te :P
rosa roig ha dit…
D'ací a ben poc podreu comprar els dibuixos de Manola per internet. I sobre la novel·la de Mª Aurèlia Capmany, ha estar anys desapareguda de les llibreries, però ara torna a ser "comprable".

Gràcies per haver-nos deixat uns comentaris tan encoratjadors, com immerescuts.

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f