Primavera d'hivern,
primavera d'estiu
I tot és primavera,
i cada fulla verda eternament...
Joan Salvat- Papasseit, Res no és mesquí
Demà a les 11:05 començà la tardor, la primavera d'hivern com canta Serrat, perquè segons Papasseit per tornar a nàixer, necessiteu morir. La tardor, un fenòmen astronòmic que s'ha associat a la serenitat, a la rutina, al temps quiet, a la vellesa i que a nosaltres ens agrada viure com canta el poema Res no és mesquí. Felicitat, esperança, en cada bri de cosa. I per celebrar-ho renovem el banner del blog, també en la primavera d’hivern, temps de canvi. Us agrada?
1 comentari:
Doncs sí. I també, Papasseit.
Per Sant Miquel temps de magranes
I d’abrigar-se un xic per dins;
s’acaba el so de les tronades
pel de pluja de xim-xim.
d’Óssa Menor.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada