Passa al contingut principal

Donuetes amb el càncer de mama

Cap retallada pot afectar l'ajuda, el suport i el tractament del càncer de mama, així ho reclamen des de la Federació Espanyola de Càncer de Mama (FECMA) i des de les Associacions que en formen part, com a dones que han sobreviscut a la malatia i són conscients que el càncer de mama és una malatia que provoca pors i angoixes. En el manifest que han fet públic, expliquen amb claredat i contundència, que  estan preocupades pel finanaçament actual i futur de la sanitat, que les dones malaltes tenen dret a una informació objectiva, veraç i completa i comprensible i a una assitència integral que atenga les particularitats del càncer de mama. Acaben encoratjant-nos a totes perquè hi ha vida després del càncer i des d'ella compartim afectes. 






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f