Passa al contingut principal

Donueta: sense adjectius




Sóc de les que creuen en la importància dels verbs: cuinar, parir, viure, treballar, ajudar, construir, defensar-se, créixer, atendre, ensenyar, decidir, pensar, estalviar, reflexionar, actuar, mediar, alleugerir, parlar, escoltar, guarir, consolar, opinar, remediar, soterrar, cosir, tirar, envellir, prendre, malcriar, estimar, gastar, compartis, barallar-se, dirigir, opinar, jugar, abraçar, insultar...I la meua experiència m’ha desmostrat que només amb els verbs i les frases ordenades i senzilles, sense massa elements distorsionadors ens podem entendre verb– i respectar –i verb–. 
Els adjectius són una font inesgotable de maldecaps, malsentesos, prejudicis. En el cas que us vull exposar, el meu, el de una dona com vosaltres, els adjectius ens acompanyen sempre i s’han convertit, crec, en els nostres majors enemics. Des de posicions ideològiques compromeses, des de la dreta, des de l’esquerra, des de les cadires de les oficines, o els caus familiars, des de les trones de l’església o dels mitjans de comunicació ens aboquen adjectius, com qui tira confetti en una festa. Un confetti que només serveix per a la classificació, la taxonomia i el prejudici. Se suposa que he de ser segons més convinga santa, rebel, autónoma, generosa, amant, fidel, pura, sexi, simpàtica, seriosa, altruista, intel·ligent, amiga, valenta, callada, obedient, silenciosa, valenta, clarivident, espavilada, llesta, afable, amable, educada, ordenada, neta, lluitadora, sumisa, prima, grossa, guapa, alta, morena...
Què voleu que us diga! les coses com més clares, millors: a cada verb, un substantiu, a cada acció el seu subjecte. Això reclame, per a mi i per a vosaltres. Sóc una dona, amb verbs i sense adjectius.

Comentaris

manola ha dit…
Jo ho dibuixe, però Rosa ja no ho pot dir més clar!! Estem més que fartes!!

Entrades populars d'aquest blog

Quadern de Bitàcola.

Anotacions del diari de navegació de les Criatures Impossibles, per a no perdre el rumb. El quadern de bitàcola és un document en què els pilots d'una nau anoten l'estat de l'atmosfera, els vents que bufen, els rumbs que es fan i altres fets importants esdevinguts durant la navegació. Es protegien de les inclemències del temps guardant-lo a la bitàcola i d'ahi el seu nom, del seu contingut el capità de la nau extrau la informació que afegeix al diari de navegació. En temps de confinament és necessari tindre un rumb, o pot ser no, però les nostres criatures naveguen cap a un futur incert i el seu viatge tumultuós i imprevisible ens acompanya en esta nova odissea que ens ha tocat viure. https://www.youtube.com/watch?v=dODKBWZO20A

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.