Passa al contingut principal

Homenatge a Montserrat Roig


És temps de recordar les persones que han mort i que han deixat rastre en les nostres pells. Algunes ens són ben pròximes, palpades. A d'altres les coneixem pel que han dit, o pel que han fet. De cap d'elles perdrem l'alé. T'estimem Montserrateta - que et deia Fuster- i no és cap mentida.


"Fa temps que les dones se senten optimistes. Victoria Ocampo deia a Virginia Wolf, en 1943, que la història de la germana poeta de Shakespeare, morta sense haver escrit una sola línia, viu en totes les dones. Algun dia, somniava l’argentina, la dona que avui renta els plats i posa la canalla a dormir, aquesta dona que no té temps ni de llegir ni d’anar a una conferència, tornarà a nèixer i escriurà. No cal que pensem que totes les dones que avui renten plats i posen la canalla a dormir escriuran algun dia, però Victoria Ocampo sabia que les dones necessiten escapar-se de la marginació social per no haver de justificar-se davant la societat literària. No podem negar que escriure és un art barat i que no cal un aprenentatge específic. De cada cents escriptores una directora d’orquestra. L’escriptora no fa soroll, només vol temps i silenci...La tradició de narrar, que tant agrada a les dones que no escriuen, ha estat el suport de bona part de la literatura escrita per dones. Narrar necessita un tempo diferent i, també, d’una capacitat per a escoltar les veus que no se senten...Aneu al camp i escolteu una vella que parla sense saber que està fent literatura, una vella que “no s’escolta parlar”, com deia Ramon Miquel i Planas a propòsit del que feia Víctor Català als seus contes. Descobrireu per què la humanitat ha necessitat narrar-se a ella mateixa."


Digues que m’estimes encara que sigui mentida

Comentaris

Totes les pèrdues són doloroses, però més quan tens la sensació que encara no tocava, que s'estronca una vida plena i que té moltes coses per explicar.

Us heu avançat uns dies. No hi fa res. Us apunto al llistat de blogs participants que apareixerà durant el dia 10 de novembre, perquè tothom qui vulgui pugui resseguir tots els escrits d'homenatge a Montserrat Roig.

Gràcies per la vostr participació!
Carme Rosanas ha dit…
Doncs sí, us heu avançat!

Així anem fent ambient...

Gràcies!
Anònim ha dit…
Aquest divendres 4 de novembre, a les 6 de la tarda, es farà un club de lectura del llibre DIGUES QUE M´ESTIMES ENCARA QUE SIGUI MENTIDA a l´Arxiu Històric de Barcelona.

Bona manera de fer-la present entre nosaltres

Imma C.
rosa roig ha dit…
Compteu amb el nostre suport i la nostra presencia virtual.
Anònim ha dit…
Creo que te puede interesar nuestro nuevo blog sobre crítica literaria. Se trata del blog del taller literario "Escribe y tacha".
escribeytacha.wordpress.com
Saludos!

Entrades populars d'aquest blog

Quadern de Bitàcola.

Anotacions del diari de navegació de les Criatures Impossibles, per a no perdre el rumb. El quadern de bitàcola és un document en què els pilots d'una nau anoten l'estat de l'atmosfera, els vents que bufen, els rumbs que es fan i altres fets importants esdevinguts durant la navegació. Es protegien de les inclemències del temps guardant-lo a la bitàcola i d'ahi el seu nom, del seu contingut el capità de la nau extrau la informació que afegeix al diari de navegació. En temps de confinament és necessari tindre un rumb, o pot ser no, però les nostres criatures naveguen cap a un futur incert i el seu viatge tumultuós i imprevisible ens acompanya en esta nova odissea que ens ha tocat viure. https://www.youtube.com/watch?v=dODKBWZO20A

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.