Passa al contingut principal

Ara amb l'IES Lluís Vives, demà de manifestació



El blog se solidaritza amb la comunitat educativa de l'IES Lluís Vives i per això pengem com a post la nota de premsa que han redactat. L'art o està al servei de la llibertat o no és art, és pur desfici.





NOTA DE PREMSA
L’assemblea del professorat, pares i alumnes de l’IES Lluís Vives de València vol fer constar el
següent:
El dimecres dia 15 de febrer, en les proximitats de l’institut, es va produir una violentíssima i
desproporcionada actuació policial contra un grup d’estudiants concentrat fora del centre educatiu
per a protestar contra les retallades en Educació. N’eren entre 30 i 40 alumnes manifestant-se
pacíficament; i el resultat de l’actuació policial fou de diversos alumnes ferits i contusionats, i fins i
tot un detingut, lesionat, emmanillat i portat a la comissaria de Sapadors. Aquestes actuacions
violentes, desproporcionades i fora de qualsevol lògica democràtica contra adolescents i menors,
tractats com a delinqüents, s’han produït també al llarg del dijous, divendres i dilluns següents,
tant al voltant de l’IES Lluís Vives com al carrer Colom, la Gran Via Ferran el catòlic i prop de la
Comissaria de Sapadors.
Com a assemblea conjunta, expressem la nostra més enèrgica repulsa a aquesta mena d’actuacions,
que sens dubte s’emmarquen en els intents reiterats de les nostres autoritats per tal de desprestigiar
l’ensenyament públic i criminalitzar-nos a tots els que estem compromesos com a professors,
personal no docent, estudiants i famílies en la dignificació de l’educació pública.
Per altra banda, manifestem el nostre rebuig més absolut davant les insidioses paraules del diari
ABC, del dissabte 18 de febrer, on s’afirmava, entre d’altres declaracions ofensives per a la nostra
tasca docent, que “los profesores habrían garantizado el aprobado a quienes tomaran parte en las
manifestaciones, sin tener en cuenta tampoco las faltas de asistencia que están obligados a computar”.
Així mateix, volem fer arribar la nostra solidaritat i el nostre suport incondicional a les famílies i a
totes les persones agredides, físicament i moralment, per aquesta incomprensible i consentida fúria
policial. Igualment, volem desmentir les declaracions del Cap de Policia que diu que “hay cinco
policías heridos” per agressions d’estudiants, mentre que diu que “las lesiones de los estudiantes son
debidas a caídas o tropiezos”; cosa que les imatges i videos desmenteixen categòricament.
Amb tot açò, exigim la dimissió de la Delegada del Govern, del Cap de Policia Nacional de la ciutat
de València i del ministre d’Interior, així com exigir responsabilitats a l’Alcaldessa de València.
Durant els propers dies, els nostres esforços més immediats estaran dedicats a recomposar
l’estabilitat psíquica i emocional del nostre alumnat i de les seues famílies. Però, sense oblidar-nos
de denunciar formalment aquestes actuacions i reclamar responsabilitats penals i polítiques per als
qui han promogut aquest despropòsit.
A més a més, continuarem denunciant, sempre des de la legalitat i pacíficament, els atacs als serveis
públics i la defensa dels menors agredits i detinguts –i particularment a l’educació pública– així
com la criminalització que els governants intenten fer dels seus empleats per desprestigiar-los.
València, 21 de febrer de 2012


-

Comentaris

fra miquel ha dit…
Estem tornant enrere. Aquesta mena d'agressions em recorda temps remots, hereus de la dictadura.
Cuideu-vos
petó

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f