 |
| Alícia, dibuix de Lola Angladaa |
Vosaltres, com jo, segur que no coneixeu massa bé Lola Anglada, ni per què és important que la recordem. Però encara hi som a temps. Escriptora, repúblicana, il·lustradora, lluitadora. Ahir vaig llegir en premsa que el Museu d'Història de Catalunya li dedica una exposició "Poerosa memòria" en diuen. I com crec que estem necessitades de vides exemplars, de combats esperançats i de memòria, me la recorde i us la recorde.
"La il·lustradora va tenir un esperit combatiu, tant durant la dictadura de Primo de Rivera com en els temps de la República i la Guerra Civil. Malgrat que mai va militar en cap partit, sí que va treballar per a revistes com Nosaltres sols! (1931-1934), òrgan d'expressió del grup independentista del mateix nom. En les seves imatges més reivindicatives la figura de la dona encarna la Catalunya oprimida....
...Per Anglada, la postguerra va ser sinònim d'exili interior a Tiana, malgrat excepcions com ara els dibuixos que va fer per al monestir de Montserrat amb motiu de l'entronització de la marededéu el 1947. A la seva mort, el 1984, Anglada va deixar el seu llegat a la Diputació de Barcelona, amb l'encàrrec de fer un museu (que no s'ha fet)"
"Des de l'inici, en Lola Anglada hi ha un ideal, un somni, un anhel de bellesa, d'harmonia i de perfecció posat a l'abast de tothom. Des de l'inici fins el final de la seva vida, aquest és l'ideal de l'artista i, en conseqüència hi és en tota la seva obra i, d'una manera molt clara, hi és en la seva obra a l'entorn del llibre.
El llibre per la seva naturalesa privada i objectual -amb la coberta i la contracoberta que el limiten i el reclouen- esdevé per a l'artista el recurs idoni on plasmar l'ideal de bellesa d'una manera completa, personal i sense grans despeses. I més encara, compleix la funció d’arribar a tothom, si es compta amb les possibilitats gairebé il·limitades de la seva difusió".
Lola Anglada va ilustrar d'una forma molt personal el conte Alicia en el país de les meravelles, en l'any 1927. Podeu mirar els seus dibuixos ací.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada