Ja sabeu que les autores del blog som fermes partidàries de la poesia com a joc i ahir la tronada que li donà la benvinguda a setembre, llamps, trons i una foscor nova, provocà que uns dits enjogassats li robaren al vers i al verb, la lletra que els inicia! Penjarem un post, que algú ens va fer notar que contenia un error. D'altres, en llegir-ho ni se n'adonaren, i els més curiosos pensaren que li buscàvem nous signicats a velles paraules.
Què hi farem, ara que ha tornat la llum i els nostres ulls veuen el que han de veure, desfarem l'ull, i li tornarem al verb, i al vers, el que sempre ha sigut seu.
 |
| Fotografia, Manola Roig |
Poesia breu: vull
Vull un verb sense adverbis.
Clar, més clar.
Vull un verb sense subjectes.
Net, més net.
5 comentaris:
Doncs jo pense que (v)ull intencionat està millor.
De fet he celebrat la troballa creativa.
Se'n poden fer versions.
D.
De fet, en el famós poema de Fuster, que canta Llac, "Criatura dolcíssima", acaba per quedar-se no el que va escriure el poeta, sinó el que va "refer" l'editor. I "inventava", canvia per "intentava", que sembla que fins i tot a l'autor li agradà més.
molt bona fotu ! enhorabona per la poesia i per la fotu tan maca que hi queda super bé ! :)
fins aviat ! prtonss!
Vaja, si que és cert que hi faltava quelcom...
Bona idea.
Cordialment
Publica un comentari a l'entrada