Ahir, 7 d'agost va ser l'aniversari de la mort d'un poeta, Joan Salvat Papasseit. Amb ell vaig aprendre que res no és mesquí ni cap hora és isarda i que quan la despullava, ai! el seu amor, un botó que queia ja li donava goig. Ell, el poeta que em mostrà que les paraules menudes també eren colpidores i renovadores, mereix un record: un poema i un dibuix.
 |
| Ofrena, Manola Roig |
L'home que confonia les paraules
De menut una amarga experiència l’empenyé
a confondre les paraules, com qui confon els colors.
Els verbs només ho eren fugaçment,
un article no sempre acompanyava el seu nom.
Mai, però, es desanimà,
assajava, inventava …i
un dia construí una frase amb sentit,
Sabeu com és això de perillós?
Les paraules el van confondre, per a sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada