Passa al contingut principal

Pornografia o imbecil·litat entre les ombres de Grey





No sabia que exisitien les ombres amb nom propi fins que dimarts passat una companya de treball va despertar la meua vanitat. “Tu que eres escriptora -em preguntà- em pots explicar què vol dir quan una expressió es repetix molt?” . Jo, escriptora, bé mira, no sé...en poesia, en microrelats la repetició té una intenció...però...I la meua companya s’explicava, “i, en una novel·la?”. I l’escriptora intentava defensar el gremi, mira depén, igual passa com en la música i va lligat a un personatge...La conversa anava interesant-nos més i s’aproximava a la confidència. Ara pregunte jo, es tracta d’una traducció?, perquè les traduccions solen tindre errors...i finalment, la meua companya, que em confessa la seua preocupació.

Mira, no, és que estic llegint 50 sombres de Grey, perquè me l’ha deixada la meua cunyada i més que fixar-me en la trama, m’obsessiona que repetisquen una i mil vegades la mateixa expressió “fruncir el ceño”, tant m’obsessiona que m’he arribat a anotar les repeticions. Aleshores m’explicà de què anava la novel·la, sí, la qui llig tot Cristo, és una relació de submissió i masoquisme, consentit, entre una dona jove i un home ric, ben plantat i madur. I en eixe precís instant vaig caure en el compte que es tractava del llibre del qual parlava la notícia de premsa que havia llegit la vespra, i que m’havia fet pensar en la imbecil·litat humana: una jove havia mort a mans del seu amant per imitar els jocs sexuals de 50 ombres de Grey, la mort li l’havien provocada les 123 bastonades de l’amant.

Què tinc jo contra la pornografia, o contra l’erotisme? Què tinc jo contra l’exhibició, o l’evocació d’actes sexuals? Què tinc contra el desig? Res, estic a favor del sexe, adult, consentit, tendre, sincer, amb llum, sense pecats... Què tinc contra els nous gèneres literaris, com les fanfiction, que es troben en l’orige de 50 ombres de GreyRes, estic a favor de la recreació, la intertextualitat, el joc, la creació en xarxa.... Què tinc contra les novel·les eròtiques? Res, m’agraden per exemple Els quaderns d’en Marc i us els recomane, perquè com diuen els crítics es tracta d’”Una 'història sorprenentment vibrant i ben escrita, on no manca la tendresa, i on hi caben totes les fantasies eròtiques imaginables' i que les males llengües han atribuit a l'escriptor català Manuel de Pedrolo. Un llibre on 'el sexe, lluny de ser un tabú o una repressió, és una festa contínua i inacabable'; un llibre que parla, d'una manera específica, de la condició sexual de la dona, o més ben dit, 'de la condició de la dona com a criatura sexual, amb una voluntat i unes necessitats pròpies'

Ara bé, estic en contra de la mala literatura a perquè sempre provoca víctimes. Algunes són fictícies com Madame Bobary, que perd la raó i la vida per les novel·les amoroses, o com el Quixot, que perd la raó per les novel·les de cavalleries. Però d’altres són reals, com la jove que va morir perquè va pensar que 123 bastonades la farien ser més feliç, perquè va pensar que la seua sexualitat necessitava la violència que descrivia aquella escriptora que repeteix les paraules com l’amant de la jove va repetir les bastonades, per pura imbecil·litat.


Notícia de premsa

Mor una jove tractant d'imitar les pràctiques sexuals descrites en el llibre
Una alemanya de 28 anys va rebre del seu nuvi 123 cops amb un punter de fusta de pissarra . Quan la seva parella es va adonar que havia deixat de respirar, va intentar reanimar-la, però els danys eren irreversibles
LA VEU
Redacció 30 gener 2013 20:25

50 Ombres de Grey , el llibre més venut del 2012 que narra des del punt de vista femení una tòrrida relació sadomasoquista , i les pràctiques sexuals que es descriuen en les seves pàgines van inspirar el tràgic succés que l'octubre passat va acabar amb la vida d'una jove alemanya de 28 anys . La dona, que s'havia traslladat a Suècia com a estudiant d'intercanvi per passar-hi una temporada amb el seu xicot, un home suec de 31 anys, va morir després d'una sessió de sexe masoquista en què va ser lligada amb mitjanes de niló i preservatius, i colpejada pel seu nòvio fins a 123 vegades amb un punter de fusta de pissarra.

La seva parella no va ser conscient de la gravetat que comportava emular els jocs sexuals que es duen a terme en 50 Ombres de Grey fins que, després de colpejar a la jove, va comprovar que havia deixat de respirar. Segons informa el diari Daily Mail , el jove va donar la veu d'alarma i va intentar reanimar abans que arribés a casa, a la localitat de Umeå, al nord de Suècia, l'ambulància que va traslladar a la seva núvia fins a l'hospital, on va romandre ingressada a la Unitat de Cures Intensives. La jove alemanya, que s'havia traslladat a Suècia com a estudiant d'intercanvi per passar una temporada amb la seva parella, va morir als dos dies. Els danys cerebrals eren irreversibles i les seves vies respiratòries estaven obstruïdes.

El jove suec serà jutjat per homicidi involuntari, tot i haver garantit que la seva parella consentia que tots dos portessin a terme les pràctiques detallades en les pàgines de 50 Ombres de Grey . La investigació revela que l'agressor havia consumit drogues i alcohol abans d'emular a Christian Grey, el protagonista de la reeixida saga eròtica de Erika Leonard James . A més, la dona havia escrit en el seu diari personal: «Un cop vas dir que no volies veure patir realment. Jo sóc submisa, però no masoquista ».

Comentaris

Macu ha dit…
Estimada Rosa, et trobava a faltar. M'alegre trobar-te de nou. Respecte a la notícia, una barbaritat, violència masclista que no para. Model de sexe basat en la submisió de la dona, el de sempre. I del llibre, què vaig a dir-te. Abans del rebombori i la fama, me'l vaig comprar. Imposible de llegir, ni saltant-te els capítols de dos en dos. Infumable, vaja, que per cremar en l'estufa. Després, amb el temps, m'he quedat de pedra en veure com estan les jovenetes amb el llibre. Increïble. Per cert, Beatríz Jimeno ha escrit també al respecte. Bé, una abraçada ben forta!
Sandra D.Roig ha dit…
Tota la raó del mon, el post m'ha trencat l'ànima.
una abraçada
Elisabet Juncà ha dit…
Totalment d'acord amb tu: bon post, Rosa.
rosa roig ha dit…
Jo també us trobava a faltar. Comence a trobar el temps que havia perdut. I tinc quasi acabat un nou recull de poesia. Gràcies, i dis-me, qui és Beatriz Jimeno, no caic i dis-me on puc trobar el que ha escrit sobre açò?
rosa roig ha dit…
Recupera l'ànima i el somriure amb el Quadern d'en Marc
rosa roig ha dit…
Gràcies Elisabet, sempre va bé que et diguen alguna cosa del post
fra miquel ha dit…
No he llegit les ombres (ni ganes), però per tot el que he sentit dir, i ara amb aquesta notícia: jo crec, directament, que és imbecil·litat.

En una botiga de llibre vell, vaig trobar un primer volum dels quaderns d'en Marc. Em va agradar molt i encara no he trobat el segon volum :(
Abraçada
Yeti Barna ha dit…
No puc opinar sobre el llibre, no l'he llegit i personalment no em motiva, però sí m'atreveixo a dir que vista la notícia adjunta, la gent està realment boja,ara bé, tant havent llegit les 50 ombres com no haever-ho fet.
Abraçades.
Oliva ha dit…
INCREIBLE¡¡¡¡QUE UNA NOVEL-LETA POCASOLTA,PITJOR QUE LAS DE CORIN TELLADO,ARRASSI D'AQUESTA MANERA.....I QUE UNA PARELLA DE XIMPLETS IMITIN LAS TONTERIES D'UNA "BLEDA"I UN "PINXO PIJO",ENCARE MES, RECONEC HABER LLEGUIT EL PRIMER LLIBRE,I JA HAN VAIG TENIR PROU....
rosa roig ha dit…
Jo tinc els Quadern des de fa mil anys! que tingues sort
rosa roig ha dit…
Sí la gent és boja, amb literatura o sense
rosa roig ha dit…
Això mateix m'ha dit una amiga, que era un Corin Tellado sense més
Macu ha dit…
és que és Gimeno:

http://www.pikaramagazine.com/author/beatriz-gimeno/

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f