Escriptores al terrat: valentia, convicció, compromís

Enguany mentre la ONU exigeix una acció decidida contra la violència i  Michelle Bachelet, directora executiva d'ONU Dones, uneix la seua veu "a les veus de totes les persones que creuen que el canvi és possible", un grup de dones usarem la nostra poesia i la nostra veu, per seguir compromeses.

Michelle Bachelet exigeix que els governs se sumen a la iniciativa "Ens comprometem" i que es comprometen amb mesures concretes per prevenir i posar fi a la violència contra dones i xiquetes. Denuncia la ONU que" Sí, el canvi és possible i el canvi està passant. Però, donades les atrocitats que es cometen cada dia, hem de preguntar-nos: Passa aquest canvi amb la rapidesa que hauria? Quantes dones i xiquetes més han de ser violades o assassinades? Quantes famílies més han de patir?" I acaba el seu missatge, contundent, afirmant "Avui, en el Dia Internacional de la Dona, i cada dia, hem d'avançar amb valentia, convicció i compromís darrere d'un sol missatge: la violència contra les dones és una responsabilitat de totes i tots nosaltres i és una prioritat urgent. No pot haver pau, no pot haver progrés mentre les dones viuen amb por de patir violència."

Participe en la celebració que l'AELC, a través d'Isabel Robles, crítica literària, traductora i poeta, ha organitzat. Dijous 7 de març, a les 19'30 a l'Octubre. I allí sentiré la veu de poetes com Lorena Cayuela, Poemes per a Keo, Bibiana Collado, Patrimoni dels dies, Esquerda o Susanna Lliberós, Cel·les. Vull recordar a les meues dones, a les nostres dones, a les que també van patir de la violència del franquisme.

Aprofitaré l’ocasió per recordar i reivindicar la generació d’escriptores valencianes que durant el franquisme van publicar en català al País Valencià, malgrat el menyspreu dels “amics” i l’odi dels enemics: Maria Beneyto  Beatriu Civera , Maria Ibars ,Matilde Llòria  Anna Rebeca Mezquita , Maria Mulet , Sofia Salvador, i Carmelina Sánchez-Cutillas. Elles van escriure en català sota el franquisme, i van buscar i bastir ponts entre la seua condició de dona i la seua voluntat de narrar. Les van marginar, criticar, els van retirar premis en descobrir el seu sexe, o bé no els van perdonar les vacil·lacions lingüístiques, però tampoc els guanys, com a Maria Beneyto.

I he triat un poema, d’Anna Rebeca Mezquita Almer, que va guanyar i va perdre, tot seguit, la Flor Natural pel millor poema d’amor dels Jocs Florals el 1952, perquè quan Carles Salvador i Enric Soler i Godes se n’adonaren que l’autoria del poema corresponia a una dona, li van retirar el premi.... 

I també un de Maria Beneyto que va guanyar un premi de poesia al qual també s’havia presentat Vicent Andrés Estellés. Era el premi València de Literatura del 1953.