Passa al contingut principal

14 d’abril de 2013: recordem l´últim alcalde republicà de Sueca





 
Donueta republicana 

No puc dir el teu nom. L’he volgut oblidar:l’he volgut inventar: l’he volgut descobrir,desxifrar torpement. He passat, lents, els ditssobre les pedres aspres, sobre les pedres fines,sobre les pedres grises, sobre les pedres negres,terriblement brillants, que tapen certs sarcòfags…Em pujava pels dits un panic vers el cor. La clau que obri tots els panys,V.A. Estellés



Hem recordat en el blog coses ben diverses el 14 d’abril, un dia per a la memòria i la reivindicació. Hem recordat MercéRodoreda, exiliada, que posà veu al patiment de tantes dones anònimes, com les nostres donuetes republicanes a qui la dreta i l’església va humiliar, insultar i tancar a casa en acabar la rebel.lió dels feixistes. En acabar la guerra.

Hem vist al facebok l’entusiasme que despertà la proclamació de la República i hem llegit la nostàlgia i l’esperança de tanta gent. N’hi ha moments que són irrepetibles.  Però el present, el nostre, és el que  nosaltres podem decidir. Crec que és moment de traure del fons dels armaris les nostres històries més pròximes. No les podem oblidar. No les hem d'oblidar, però, primer caldrà que algú ens les conte. n'hi ha tantes d'amagades. Encara! La nostra obligació és conéixer el que va passar en la nostra casa, en el nostre veïnat, en el nostre poble en aquells moments d’esperança. No podrem mirar el futur, si no coneixem el nostre passat, el més immediat.

Hui li cedim el blog a Carles Vendrell, que en el facebok ha recordat per a totes i tots, l’últim alcalde republicà de Sueca, condemnat a mort per haver fet el que havia de fer: d’alcalde legítim. Reclama Carles respostes institucionals, un poc més d’interés des dels àmbits acadèmics, literaris. Té raó, moltíssima raó. La por que entrà amb la posguerra s’ha quedat instal·lada entre nosaltres. I com en el poema d’Estellés, seguim sense dir els noms. Tots els noms.

Hui diem el de Bernardo Carbó Fuset, pare de sa mare i encara que Carles explica que la seua commemmoració és privada i familiar, jo crec que és pública i col·lectiva. O no?

Bernardo Carbó Fuset, l'últim alcalde republicà de Sueca


“La meua commemoració serà privada i familiar, però la faig pública ací per fer valdre una vegada més en el nom de ma mare (que va morir en l’any 1986) i en el de mon pare (que estimava al seu sogre com a un pare, i que ens va deixar en l’any 1995) la memòria del meu avi matern BERNARDO CARBÓ FUSET . D’aquesta forma torne a penjar el mateix text que vaig utilitzar l’any passat, sense esperar cap resposta institucional a canvi; sols ho faig des de la meua llibertat d’expressió per evitar per una banda que s’amague o es tergiverse la Història del meu poble, i de la meua familia, però per damunt de tot per reivindicar el paper de l’honestedat en la Política en una situació social i política tan deteriorada com l’actual:

A la memòria de Bernardo Carbó Fuset, últim Alcalde Republicà de Sueca i pare de la meua mare


Bernardo Carbó Fuset va ser Alcalde de Sueca pel partit Izquierda Republicana de l’11 de noviembre de 1936, fins el final de la Guerra Civil a Sueca (al voltant de l’1 d’abril de 1939). En algunes ocasions he comentat als historiadors locals, la conveniència d’estudiar la rel.levància que a nivell local va poder tenir en el seu moment Bernardo Carbó Fuset. Va ser condemnat a mort després de la Guerra Civil, i quan ja portava alguns anys tancat a la presó Modelo de València, li va ser commutada la pena de mort per una situació semblant a una llibertat vigilada. Açò es va produïr, segons tinc entés, a partir d’una iniciativa local de recollida de signaturas. Va morir a l’any 1972 al seu domicili de Sueca, quan jo tenia tretze anys. Sóc conscient de que després de tants anys, moltes de les ferides que va ocasionar aquell despropòsit que va ser la Guerra civil continuen sense estar tancades; però no em pareix de justicia l'oblit d'aquelles persones que, d'una forma o d'altra, intemptaren posar un poc de seny en moments tan greus per la convivència.
Com una mostra del que vull dir, estaria un paràgraf de la pàgina 23 del “Quaderns de Sueca” nº VIII, en el capitol escrit per Albert Girona:
“(….) L’alcalde, que comptava amb el suport i l’anuència de tothom, era de Izquierda Republicana, i semblava gaudir de l’ascendent necessari entre les forces polítiques i, sobretot, sindicals, com per a estalviar enfrontaments que no es poguessen solventar amb el diàleg i les negociacions”.
En nom del meu avi, sols puc dir ara mateix una cosa: Visca la Tercera República !!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f