Amis: vive la ball!, opereta al Claustre de casa Joan Fuster

Associació de cant Madrigal,  i la pianista Amparo Ferrís Sueca.V.F.

Diumenge passat l'Associació de cant Madrigal, va oferir el concert anual al Claustre de la Casa Joan Fuster a Sueca. Vostés creuran que és un lloc ben estrany per fer un concert, però l'acústica de l'antic corral de casa de l'assagista és de les millors amb què compta sueca, una ciutat que encara no té una Casa dela Cultura com Déu mana, i ara ja sabeu que mana molt, de part del PP.

A la convocatòria que compta amb el patrocini de la Regidoria de Cultura de l'ajuntament de Sueca, va acudir, i ben enjorn, un nombrós i apassionat públic que va seguir la intervenció dels cantants  durant més d'una hora. S'interpretaren duetts, àries i cors d'autors ben coneguts. La pianista Amparo Ferrís,  professora del Conservatori Professional de Música de Torrent, ens acompanyà. El tenor d'Algemesí Pepe Martínez, el baríton suecà Miquel Llatzer, les sopranos Núria Naval i Enriqueta Cortell, i jo mateixa, mezzosoprano vam cantar i ballar, vam divertir el públic i vam oblidar bona part de les nostres penes. 

Us deixe la presentació que vaig fer del contingut del concert i algunes fotos que ens ha cedit l'autor del Bestiolari. L'any que ve, més!!!

Núria Naval, Miquel Llatzer i el vals de Lehar. V.F.

Enriqueta Cortell, Rosa Roig i el Duetto Buffo de Rossini. V.F.

L'opereta és un gènere musical teatral derivat de l’opera buffa italiana que naix i es desenvolupa durant el segle XIX, just quan París ha perdut els seus teatres d’òpera a causa de la derrota en la Guerra franco-prusiana. Si Jacques Offenbach a París, creà l’opereta, va ser Johann Strauss, a Viena, qui la va acabar d’arrodonir i popularitzar, amb els seus valsos. 

L’opereta, com la sarsuela, i com l’opera buffa mantenen un caràcter frívol, popular i satíric que, convindran amb mi,  és un to ben apropiat per als mals temps que corren. De la música de Rossini, compositor italià renovador de l’opera buffa, deia el gran escriptor francés Balzac que donava esperances als cors més abatuts. 

Els gats de Rossini ens conduiran cap a l’opereta, però abans hem d’escoltar l’òpera francesa, i algunes peces dels grans compositors, Gounoud, Bizet, Saint-Saëns. També sentirem el compositor alemany Gluck, mestre de cant de Maria Antonietta que l’acompanyà a París i provocà, el 19 de abril de 1774, una controvèrsia, quasi una guerra entre els defensors de l’opera italiana i els de l’òpera francesa. Mireu si el món, i Europa, són complicats. 

El concert comença i acaba amb la història d'Orfeo, un personatge mític, amb grans dots musicals, instrumentals i vocals que viatja al més enllà, al món dels morts i torna amb èxit  a la vida. De fet és gràcies a la música que Orfeu venç els enemics, sedueix pedres, arbres i animals salvatges, calma la mar i venç les sirenes, i convenç Hades i Pérsefone els déus del món subterrani, que li permeten retornar a la vida la seua esposa morta.

Rosa Roig canta Saint-Saëns. V.F.

En el duett inicial Orfeo ha baixat a l'infern a buscar Euridice, la troba, però només aconseguiran salvar-se si  no la  mira, cosa que no passa i la perd per sempre. El drama està servit. En canvi, en la peça final, pura sàtira, Euridice vol quedar-se en l’infern amb Jupiter. Els deus l’ajuden perquè no torne amb el seu marit, i  ho celebren amb la famosa peça del galop.

Senyores i senyors, esta nit escoltarem el Rossinni més desvergonyit, el Gluck més francés, i els compositors francesos més importants dels segle XIX amb els quals esperem reconfortar l’esperit. Amb el so del vals de Strauss, i les càlides veus dels intérprets, seguirem el recorregut per l'opereta i deixarem per al final, la sarsuela, que transvestida d'havanera ens conduirà, directament a l'infern. Allí els esperem, per poder cantar: Amis, vive le ball!