De paraula en paraula de vegades, va l’ésser humà tota la vida”
El tren, les vies del tren i el viatge estan molt presents en la meua vida, de sempre. De fet, n’hi ha dos records de quan era una criatura que sempre m’acompanyen, i els dos em toquen el cos i el cor. Des de la terrassa de ma iaia, la blanca, es veia passar el tren. I quan jugava en el carrer, entre les vies i les criatures només n’hi havia uns fites menudes i un fil de ferro on posavem el cul, i arriscavem les nostres vides, per sentir l’emoció i la tensió, el perill, que el pas del tren ens provocava. Era la línia València-Gandia, i el meu joc amb el tren, passava a Sueca.
50 anys més tard, com en aquell joc, un nou perill, ara provocat per l’emoció d’exposar els teus pecats, patiments i ferides a les mirades del món, lectores i lectors, és el Joc de la paraula i de la poesia. Fa un any, vam presentar a València Joc de dos, el primer poemari imprés en paper, amb il·lustracions de la meua germana, que ha editat Germania. Jugarem amb nosaltres Manel Alonso Català, Vicent Esteve i Gemma Pascual.
De maig a maig, seguint la línia que m’acompanyava de menuda, de València a Gandia, divendres 31 de maig, presentarem en eixa ciutat, final de trajecte, el poemari. Serà a les 19:30 a la Llibreria Ambra. M’acompanyarà Batiste Malonda, mestre i amic, i Enric Sanç amb el seu Plany, i jugarem, els tres i totes les persones que ens acompanyeu. Avisades esteu!
I convidades, també.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada