Passa al contingut principal

Clint Easwood i Joc de Dos, cavalquen junts



Hi ha paraules simples.
Senzilles.
Hi ha paraules de vida.
Hi ha paraules de mort.

Joc de dos, Rosa Roig


L’any 1976, Clint Eastwood va dirigir i protagonitzar un dels westerns més interessants dels setanta, segons alguns crítics, en el qual la venjança contra els abusos d’un exercit desfermat -contra els indis, o contra els contrincants-les aliances entre les víctimes, i el respecte mutu, n’era el tema. En la pel·lícula el cap comantxe, Diez Osos, li diu a Josey Wales “en tus palabras de vida hay hierro, i hay hierro en tus palabras de muerte, eso cualquier comanche puede verlo”. Com les paraules de Batiste Malonda, amic, company de lluites, director excel·lent del CP d’Almoines, membre de l’Escola d’Estiu Marina-Safor. 

Com a bon mestre, Batiste, va saber sorprendre i divertir el públic durant la presentació de Joc de dos, a la llibreria Ambra de Gandia, el passat maig. Convertit en comentarista poètic, carregat d’una gran veritat i un gran sentit de l’humor ens va explicar com en llegir la meua poesia, havia recordat entre moltes altres coses, al personatge de Clint Eastwood. I, després en privat afegí: “Jo crec que si el fuera de la ley coneguera el teu llibre de poesia, li llegiria a Diez osos  aquest poema de paraules de vida, paraules de mort”.

I vosaltres direu que el que conte no és important, però dimecres passat mentre assistia a la presentació d’un nou llibre de relats Un joc de paraules, editat per Germania, de Tomàs Moreno, content com un gínjol, vaig coincidir amb un dels mil poetes, que com jo, hem publicat a la col·lecció de poesia de Germania. L'amic Miquel Català, m’explica que li agradava fer presentacions amb persones diferens perquè cadascuna aportava un mirada diferent sobre la mateixa poesia. I Miquel, tenia raó.

Joc de dos, ha cumplit un any, del llibre, dels poemes m’han dit-n'han dit moltes coses, però ara i gràcies a Batiste, Joc de dos, i nosaltres mai més tornàrem a cavalcar sols. Ei, ni soles!




Nota de l'autora: si voleu contrastar el que afirma Batiste Malonda us deixem ací el diàleg entre Josey Wales i Diez Osos, preparant-se per a la vida o la mort.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f