Passa al contingut principal

Animals de séquia.

Enguany tornem a la programació de l'OFF-MIM de la Mostra Internacional de MIM, de Sueca. Us esperem Diumenge 22, a les 12:00h, a la Llibreria-Papereria Arts, C/ València, Sueca. Els animals de séquia van solts, i busquen companyia!



Realitats virtuals/ realitats visuals

Sabeu qui coneix els animals que des de fa molts i molts anys ronden per les séquies? Heu vist mai un Sitan, un Iolflic, una Ungla negra? Qui de vosaltres ha parlat amb el guardià de les séquies? Sabeu quina llegenda es conta sobre les aigües de la font del Cabeçol de Na Molins? Nosaltres sabem quins són els misteris de la terra d’arròs. Veniu a escoltar-nos i podreu conéixer els animals del nostre paisatge que només es veuen amb els ulls de la innocència. 

Espectacle creat per Manola Roig i Rosa Roig, autores del blog http://vidapervida.blogspot.com per celebrar el 70é aniversari de la publicació de Le Petit Prince, d’Antoine de Saint Exupéry, escrit durant la 2a Guerra Mundial. Música en directe, composta per Estela Mira Benedito i Conrado Gallent Falcó.


Autora dels dibuixos: Manola Roig
Autora dels textos: Rosa Roig
Compositors i músics solistes:
Fagot solista: Conrado Gallent Falcó
Flauta travessera: Estela Mira Benedito
Veus: Pepa Vivó, David Martí, Pilar Sánchez Alcaide, Marta Pérez, Marta Muedra Gimeno, Mari Luz Fos.
Tècnic d’imatge: Ivan Pedralva


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f