Passa al contingut principal

Dualitats: Micromiratges/Micromirades, primera exposició de Manola Roig



Segur que algú dirà que sóc una agosarada, però em fa goig explicar-vos que quan es cumpliran 775 anys i un dia de l'entrada oficial de Jaume I a la ciutat de València, çò és, el 10 d'octubre de 2013, els gravats i les fotografies de Manola Roig, entraran oficialment a la ciutat. Serà una inauguració discreta, en un lloc discret, prop del Barri del Carme, en el Guirigall, un lloc de moda que servix copes i cultura. 

Si em permeteu que continue amb la broma, la primera exposició de Manola Roig, la penjarà ben a prop de la torre d'Alí Bu Fadl, una de les entrades de la muralla àrab de Balansiya, des d'on es penjà per primera volta la senyera reial d'Aragó i Catalunya. Així aquell 28 de setembre de 1238, dia de derrota per a alguns i d'alegria per a nosaltres, els valencians, els colors d'un drap foren senyal de conquesta.

Esperem que els colors dels gravats i les fotografies de Manola, que presentarà Dolors Jimeno, activista incansable i responsable de la Intersindical Cultura, conquisten les vostres mirades, si voleu passar per allí, entre el Centre Cultural de la Beneficència i les Torres, ara medievals, de Quart, que marcaven el camí de Castella.

Us esperem, entre muralles, mirades i poesia.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f