Passa al contingut principal

25 de novembre contra la Violència de Gènere: Paraula de Déu, paraula de mort

La meua xiqueta, Manola Roig


Els xics no tenen la mateixa dissort que a nosaltres
,dèbils xiques, ens ha tocat.
Ells tenen companys, amb els quals
bescanvien les penes amb paraules confiades,
es lliuren a jocs que els conforten 
i enmig dels carrers passegen mirant virolades pintures;
nosaltres, en canvi ni el dret no tenim de veure la llum,
ans a casa amagades ens consumim en tristes cabòries

Mª Àngels Anglada ens traduix uns versos d’Agatias l’Escolàstic, nascut l’any 536 a una ciutat persa, i educat a Costantinoble. El lament de les dones del temps d’Agatias, serviria per a les dones del nostre temps. Per a moltíssimes de les dones del nostre temps, i, sobretot, per a moltíssimes de les lleis que els hòmens poderosos fan per a nosaltres. I per al que alguns pensen que és el nostre paper en este món.

Les conseqüències del que diuen, escriuen i fan els hòmens poderosos, o del que no fan acaba en una estadística de dones mortes a mans d’hòmens que pensaven que tenien dret, o que sabien que algú molt poderós i influent, els havia dit que tenien dret, o que pensaven que obtindrien el perdó, o que intuïen que entenia les seues raons, o ....Les conseqüències del que ells diuen i fan són les 55 dones mortes enguany. I el patiment, amagat, de tantíssimes dones amagades en casa i consumides en tristes cabòries, com fa 1500 anys.

En casa, és just on Francisco Javier Martínez, Arquebisbe de Granada, home d’església i de poder les vol, ens vol. És, l’home poderós, ferm partidari de la doctrina “Casate y sé sumisa”, perquè, com molt bé explica, és la doctrina del Nou Testament, inspirada “casi literalmente enuna Epístola a los Efesios”.  Paraula de Déu! Paraula de comdemna, paraula de mort. Paraules dels seus enviats a la terra, per convertir-la en un infern. En l’infern de les dones que ni el dret no tenim de veure la llum. Paraules d’odi i de mentira que comparen l’avortament amb els crims del nazisme, paraules de mort que justifiquen la violació a les dones que avorten. Sí! De la boca del Déu i dels seus hòmens en la terra.

Paraules de Déu, en boca dels seus enviats: “El arzobispo español, Javier Martínez, pronunció una polémica homilía en la que comparó la nueva Ley del Aborto en ese país con la acción de los nazis. El religioso dijo que los crímenes nazis no eran tan “repugnantes” como los que se pueden producir por la mencionada normativa. Pero no se quedó ahí, ya que según publica CorreoWeb, el arzobispo de Granada, “dio aentender que la mujer que aborta ‘mata a un niño indefenso’ y, por tanto, ‘da alos varones la licencia absoluta, sin límites, de abusar’ de su cuerpo”. I no em digau que el nou Papa és diferent: jo no l’he sentit recriminar públicament l’Arquebisbe, que encara puja cada dia a la trona a predicar, de part del Papa de Roma i del Déu del cel





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f