Passa al contingut principal

Joc de dos a la Plaça del llibre

En el meu poble és costum anar a la plaça dissabte a comprar. Allí al mercat, li diem plaça. Este dissabte canviaré plaça de Sueca per la Plaça del llibre. Amb molt bona companyia, estaré allí, a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània,  amb el meu llibre de poesia Joc de dos,  Editorial Germania, per si voleu passar i comprar. De 12 a 2, us espere.


Un grup d'entusiastes format per les llibreries  El Cresol 35 FormiguetesLlibreria IntertècnicaLlibreria 3i4Llibreria Viridiana i per les editorials 3i4 EdicionsEdicions 96Andana EditorialEdicions BromeraEdicions del BullentQueralt EdicionsTàndem EdicionsPerifèric EdicionsPublicacions Universitat JaumeVoramar han posat la "parà", que així li han dit tota la vida en ca ma iaia, que en tenia una de carn. Els entusiastes s'expliquen  que la "Plaça del Llibre" són unes jornades de visibilització de la literatura en català a València, parant especial esment en la literatura feta des del País Valencià i per editorials valencianes, però obertes a escriptors i a editorials de tot l'àmbit lingüístic.

Han organitzat mil i una activitats, ací podeu consultar què fan i ací qui i quan signarà llibres. Clar i català!!!




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f