Passa al contingut principal

RTVV no es tanca en el meu nom



Fent una reducció molt elemental només 1 habitant de cada 5 votaren als populars en les eleccions de 2011. Per tant, el President Fabra, que hem de recordar que “heretà” el càrrec per la dimissió de Camps, el cap de llista, només va heretar el suport d’eixa part de la població valenciana. En aquella Campanya el lema del PP era  “Centrats en tu”, un lema que han cumplit, perquè s’han centrat, bàsicament, en mi -poseu el vostre “mi”- i en fer-me la vida impossible. A mi, que crec en la democràcia, en les institucions, en la justícia, en la igualdat, en els serveis públics, en la llibertat, en les llengües pròpies, en els acords de majories, en la protecció a les minories...a mi, com a tu.

Faig així els comptes perquè la Ràdio i la Televisió, la RTVV que es creà per una Llei  aprovada per majoria i sense que ningú s’oposara en 1984, la podem vore els quasi 5 milions de valencianes i valencians, no només els votants dels popular del 2011, que només són 1.211.112 persones. 

Els 4 habitants de cada 5 que no vam votar a Fabra, podem ser alts, guapos, tenistes, gossos, d’esquerrer, de dretes, del 15-M, o mares, iaies, incrèduls, creient, fanàtics, independentistes, blaveros, collidors, sindicalistes, socialistes, militants de l’extrema esquerra, estudiants o poetes...podem fer el que més ens convinga, interesse o agrade...podem votar sempre, mai, a voltes sí i a voltes no, quan tingam l’edat o ganes...

Ara bé, el que no podem és deixar que ningú -però ningú- actue en el nostre nom per justificar una infàmia, manipular, violentar i desvirtuar la democràcia, les seus institucions i la seua voluntat. Si el Molt Honorable President de la Generalitat, i els seus diputats volen tancar RTVV, deixar-nos sense veu, soterrar la seua gestió, amagar el que han fet i desfet  des que guanyaren les eleccions el 1995, i de passada, carregar-se la Llei d’ús i ensenyament del valencià, desfer el sector audiovisual valencià,  i despatxar de forma il·legal les treballadores i treballadors de la ràdio i la televisió, que ho facen, però en el seu nom, a cara descoberta, de dia, personalment, donant la cara i assumint els seus actes.

Qualsevol altra cosa és covardia! 


I si voleu saber quin és el nom dels que s'amaguen només heu de clicar ací i els coneixereu, i si ho feu ací, sabreu quin són els 11 diputats populars imputats en casos de corrupció, que han votat, segons Fabra, en nom meu.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f