Passa al contingut principal

Poesia per al 8 de març a Alzira

Ser dona no és fàcil mai, ni en estes terres, ni en altres, ni per a una artista valenciana del segle XXI, ni per a les joves  artistes valencianes que creien en els ideals republicans, joves poetes i narradores encara oblidades entre nosaltres, tot i que haurien de ser les nostres mestres, com  Maria Beneyto  Beatriu Civera , Maria Ibars ,Matilde Llòria Anna Rebeca Mezquita , Maria Mulet , Sofia Salvador, i Carmelina Sánchez-Cutillas. Escriptores en valencià sota el franquisme, que van buscar i bastir ponts entre la seua condició de dona i la seua voluntat d’escriure, com ha explicat Maria Lacueva.

“ Les dones, --cite Virginia Wolf-- des del començament fins a l’actualitat han dut al món la població de tot l’univers. Aquesta ocupació els ha consumit molt de temps i energies... les dones poden continuar millorant la seua situació... Però no fa falta només educació, sinó que les dones siguen lliures per experimentar; que discrepen sense por dels hòmens i expressen obertament les seues discrepàncies; que tota activitat intel·lectual siga promoguda, de tal manera que sempre hi haja un nucli de dones que pensen, inventen, imaginen i creen amb tanta llibertat com els hòmens, i amb tan poca por a fer el ridícul.”

Ara mateix forme part part d’un nucli de dones que experimenten, discrepen, i se senten lliures. Són dones que han assumit un llenguatge, el poètic, que han decidit véncer la por, la vergonya i la timidesa, que han trobat en la poesia el llenguatge del despertar, que han usat el vers com a revulsiu, com afirmació, i  que són valentes perquè han seguit el camí que dibuixà amb els seus versos Maria Mercé Marçal:

“Sola vaig dir-te: creix.
I, pas a pas, sabent 
que ens duien els meus peus,
vaig gosar créixer amb tu”.


Divendres 28 de febrer, en Alzira, podreu escoltat les nostres veus, Alba Fluixà, Isabel Robles, Xelo Llópis, Maria Calvo, Laia Fontana, Encar Reig, Bàrbara Torres, Rosa Roig. Ens acompanyen els poetes, Salvador Lauder, Pep Alfonso, Josep A. Fluixà, Arturo Blasco, Aureliano Lairón, Guillem Lancero, Antoni Martínez, Marcel Santacreu. També la música de Joan Amèric, i la guitarra de Ferran Dalmau. Serà en el recital poètic que enceta els actes al voltant del Dia de la Dona que organitzen el Col·lectiu L'Illa-Vers, Grup de Debat per la Igualtat d'Alzira i Círculo Alcireño, amb la col·laboració Regidoria d'Igualtat de l'Ajuntament d'Alzira.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f