Passa al contingut principal

8 de març contra els animals de canyar i la prostitució

Enguany hem tornat a col·laborar amb la Intersindical Valenciana i publiquem en la revista per al 8 de març "Claus feministes per a una societat malalta", si cliqueu ací la podreu llegir.






“Los grandes lideres de las mafias compran, venden, maltratan o asesinan a mujeres de todas las edades… promueven diversas formas de prostitución y crean los escenarios adecuados para que el comercio sexual esté presente…”
“…el comercio sexual es, entre la venta de armamento y el comercio de drogas, el negocio más rentable del mundo. Adultas, niñas, adolescentes; las edades no importan mientras puedan ser controladas, utilizadas y sometidas por sus propietarios”.
“… A las mujeres y a las niñas se las compra, vende y regala, o se las secuestra, alquila, presta, viola, tortura y asesina”.


Esclavas del poder,  Lydia Cacho



Fa molts anys que transite els paratges de l’Albufera, i els camps d’arròs, amb aigua o sense.  Poc a poc, els animalets i les bèsties augmenten i la tornen a ocupar de manera estable. Me n’he alegrat perquè distingir tot d’espècies diferents de garsetes, amb bec groc o negre, o contemplar la grisa figura d’un agró, erta com un fus, que espera fitant l’horitzó, és com reconciliar-te amb la vida. I escoltar els crits de festeig de les efímeres camallongues, en juliol, és com tornar a respirar.


L’idil·li amb l’Albufera i el seu entorn ha entropessat, fa poc, amb l’horror. Les noves bèsties que pul·lulen per ací no les he pogut veure, només en detecte les víctimes. A la vora de les carreteres més transitades, elles sí exposades al sol del migdia, sense pietat, han aparegut les prostitutes. Prop de València, enmig de l’idil·lic i únic Saler i les noves ciutats del PP, les més jovenetes, criatures negres i amb les bragues per mitja cama, vora el camí… Més enllà, ocupant la terra d’arròs i gram, les més velles i gastades, però també plantades a la intempèrie del sol d’estiu.


Els animals que les assetgen, amagats. Elles exposades –exhibides– a les mirades, a l’abús… a les noves màfies que les controlen i en trafiquen, i a les velles i noves bèsties que volen caçar-les, per un moment, de passada… Innocent, he preguntat per què ara, per què ací… I m’han contestar que perquè sí, perquè n’hi ha gent, i la prostitució i la trata de blanques i l’esclavitud sexual no està mal vista… de fet en l’Estat espanyol la prostitució és legal, com toca en una societat benpensant, catòlica i de doble moral. I m’he horroritzat per les noves bèsties que habiten el meu territori. A Pinedo, a El Saler, a Laos i Tailandia, a Mèxic o als camins de la Ribera…

“ Lo que la mafia vende es un poder transgresor y el encanto del dinero…Los propietarios  de los elegantes prostibares en México, Colombia y España, tienden sus redes entre las clases adineradas, hacen donativos a campañas políticas y proporcionan bienestar…”

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f