Passa al contingut principal

8 de març contra els animals de canyar i la prostitució

Enguany hem tornat a col·laborar amb la Intersindical Valenciana i publiquem en la revista per al 8 de març "Claus feministes per a una societat malalta", si cliqueu ací la podreu llegir.






“Los grandes lideres de las mafias compran, venden, maltratan o asesinan a mujeres de todas las edades… promueven diversas formas de prostitución y crean los escenarios adecuados para que el comercio sexual esté presente…”
“…el comercio sexual es, entre la venta de armamento y el comercio de drogas, el negocio más rentable del mundo. Adultas, niñas, adolescentes; las edades no importan mientras puedan ser controladas, utilizadas y sometidas por sus propietarios”.
“… A las mujeres y a las niñas se las compra, vende y regala, o se las secuestra, alquila, presta, viola, tortura y asesina”.


Esclavas del poder,  Lydia Cacho



Fa molts anys que transite els paratges de l’Albufera, i els camps d’arròs, amb aigua o sense.  Poc a poc, els animalets i les bèsties augmenten i la tornen a ocupar de manera estable. Me n’he alegrat perquè distingir tot d’espècies diferents de garsetes, amb bec groc o negre, o contemplar la grisa figura d’un agró, erta com un fus, que espera fitant l’horitzó, és com reconciliar-te amb la vida. I escoltar els crits de festeig de les efímeres camallongues, en juliol, és com tornar a respirar.


L’idil·li amb l’Albufera i el seu entorn ha entropessat, fa poc, amb l’horror. Les noves bèsties que pul·lulen per ací no les he pogut veure, només en detecte les víctimes. A la vora de les carreteres més transitades, elles sí exposades al sol del migdia, sense pietat, han aparegut les prostitutes. Prop de València, enmig de l’idil·lic i únic Saler i les noves ciutats del PP, les més jovenetes, criatures negres i amb les bragues per mitja cama, vora el camí… Més enllà, ocupant la terra d’arròs i gram, les més velles i gastades, però també plantades a la intempèrie del sol d’estiu.


Els animals que les assetgen, amagats. Elles exposades –exhibides– a les mirades, a l’abús… a les noves màfies que les controlen i en trafiquen, i a les velles i noves bèsties que volen caçar-les, per un moment, de passada… Innocent, he preguntat per què ara, per què ací… I m’han contestar que perquè sí, perquè n’hi ha gent, i la prostitució i la trata de blanques i l’esclavitud sexual no està mal vista… de fet en l’Estat espanyol la prostitució és legal, com toca en una societat benpensant, catòlica i de doble moral. I m’he horroritzat per les noves bèsties que habiten el meu territori. A Pinedo, a El Saler, a Laos i Tailandia, a Mèxic o als camins de la Ribera…

“ Lo que la mafia vende es un poder transgresor y el encanto del dinero…Los propietarios  de los elegantes prostibares en México, Colombia y España, tienden sus redes entre las clases adineradas, hacen donativos a campañas políticas y proporcionan bienestar…”

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les flors de Mercé Rodoreda per al Dia Mundial de la poesia 2012

L’any 1981-ai!- vaig descobrir uns escrits de Mercé Rodoreda que sempre m’han acompanyat i que he llegit i rellegit i rellegit...i encara ara m’emocionen, m’omplen, em sorprenen i m’emocionen.I només puc dir, que si els crítics diuen que això és prosa, a mi em sembla poesia. He llegit que les Flors de debò, li van costar a l’autora”una eternitat” d’escriure, les construïa a poc a poc, les destil·lava i després les va deixar amagades en un calaix durant molt de temps. A mi m’han acompanyat mitja vida i espere que em duren l’altra meitat.
Viatges i flors, és un dels meus llibres més estimats, veig l’escriptora autodidacta popular, veig la periodista i l’esperit d’aventura, veig la tendresa i la distància, i la desesperança i l’exili, i l’amargura de la guerra i la soledat i la fragmentació. Però també veig l’esperança i la poesia i el joc.  Us he triat breus fragments de les flors perquè quedeu enganxades com jo a la seua contemplació.













Flor Boja És molt enganxosa i molt perillosa....No és…

Contem històries de dones d'ací, a la Plaça del Llibre

Amb 400 paraules de prosa senzilla, emotiva i divertida, 4 ratlles i dos tintes hem contat i dibuixat les històries de 22 dones com Concha Alós, Celia Amorós, Cecilia Bartolomé, Lucrècia Borja, Margarida Borràs, Maria Cambrils, Patricia Campos, Ascensión Chirivella, Beatriu Civera, Susi Díaz, Victoria Fernández, Lola Gaos, Ana Belén Giner, Matilde Gras, Hortensia Herrero, Guillermina Medrano, Núria Oliver, Teresa Oller, Esperança Ramos, Carmelina Sánchez-Cutillas, Soledad Sevilla i Maruja Tomàs. 

Tenim encara moltes històries que contar, perquè el talent de les valencianes no s’acaba mai. Saben que en el futur ens comunicarem amb el pensament, que jugar a raspall, galotxa, futbol o pilotar avions és cosa de xiques. Dominen les paraules, els sabors, les melodies populars, la llum i el color buscant la veu d’un poble, el sabor renovat o l’emoció que s’hi amaga. Comparteixen amb nosaltres la bellesa i la poesia. Són sàvies, valentes i treballadores incansables. Tomben murs i obren portes,…

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil.
Recordem les mortes i consolem les vives.
Diu Rosa Leveroni
Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!...
Afegeix Clementina Arderiu
Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc.
Alerta Maria Àngels Anglada
Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en fieu, per sota  les fràgils aparances tenim un cor salvatge  i estranys senyors servim                              -ja ho e…