Passa al contingut principal

Molins del Xúquer per als Animals de séquia


No podrem estar en El Palma, ni acudir a la crida de Xúquer Viu, per defensar el riu que tant estimem i que és la nostra inspiració, però ho farem a la nostra manera. Traurem a passejar els nostres animals i compartirem les seues rondalles amb la gent que vinga demà a la I Fira Literària i Musical, que organitza K-lidoscopi en Cullera. A les 12:00, desafiant el sol del migdia Pilar Sànchez Alcaide i David Martí, mestres i còmplices, presentaran en la Fira el llibre que ha publicat Edicions 96. A les 19:00 tornarà l'espectacle amb més de 200 imatges i la música en directe d'EStela Mira i Conrado Gallent. Per si no podeu vindre vos avancem una part de l'espectacle:

"La història que els contarem esta nit només és una de les rondalles d’estes terres que quasi s’han oblidat. Segur que molts de vostes recorden, com en un somni, que la Serra de les Raboses sempre ha estat cau de misteris i d’animals perillosos, i que el Cabeçol, abans de ser engolit per la modernitat i el turisme, contenia en el seu nom l’explicació de la seua existència. I de la nostra.

Quan senten que ma iaia la Blanca, vivia en un molí d’arròs, no podran deixar de pensar que ací, a Cullera, tenen un dels molins més grans i més poderosos que s’han fet a la vora del Xúquer poc abans que les aigües dolces i salades siguen una única aigua. I el riu acabe per ser mar.

Els vindrà a la ment el Molí Gran, un molí de sis moles - tres d’arròs i tres de farina-, que existia el 1584, i que va ser la causa que es construira un assut i un canal- el Riuet-que corria pels carcaus per fer córrer les moles.Ara es més famós l’Assut que el Molí, i fins i tot, li han canviat el nom i tot el món el coneix perquè és el punt on el Xúquer corre perill de desaparéixer. Però el Molí de la Marquesa, que canvia de nom i propietari el 1864 quan passà a mans de Pascual Mercader i Roca, Marqués de Malferit, sempre havia estat emparentat amb el molí de la nostra història: el de Matada."

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les flors de Mercé Rodoreda per al Dia Mundial de la poesia 2012

L’any 1981-ai!- vaig descobrir uns escrits de Mercé Rodoreda que sempre m’han acompanyat i que he llegit i rellegit i rellegit...i encara ara m’emocionen, m’omplen, em sorprenen i m’emocionen.I només puc dir, que si els crítics diuen que això és prosa, a mi em sembla poesia. He llegit que les Flors de debò, li van costar a l’autora”una eternitat” d’escriure, les construïa a poc a poc, les destil·lava i després les va deixar amagades en un calaix durant molt de temps. A mi m’han acompanyat mitja vida i espere que em duren l’altra meitat.
Viatges i flors, és un dels meus llibres més estimats, veig l’escriptora autodidacta popular, veig la periodista i l’esperit d’aventura, veig la tendresa i la distància, i la desesperança i l’exili, i l’amargura de la guerra i la soledat i la fragmentació. Però també veig l’esperança i la poesia i el joc.  Us he triat breus fragments de les flors perquè quedeu enganxades com jo a la seua contemplació.













Flor Boja És molt enganxosa i molt perillosa....No és…

Contem històries de dones d'ací, a la Plaça del Llibre

Amb 400 paraules de prosa senzilla, emotiva i divertida, 4 ratlles i dos tintes hem contat i dibuixat les històries de 22 dones com Concha Alós, Celia Amorós, Cecilia Bartolomé, Lucrècia Borja, Margarida Borràs, Maria Cambrils, Patricia Campos, Ascensión Chirivella, Beatriu Civera, Susi Díaz, Victoria Fernández, Lola Gaos, Ana Belén Giner, Matilde Gras, Hortensia Herrero, Guillermina Medrano, Núria Oliver, Teresa Oller, Esperança Ramos, Carmelina Sánchez-Cutillas, Soledad Sevilla i Maruja Tomàs. 

Tenim encara moltes històries que contar, perquè el talent de les valencianes no s’acaba mai. Saben que en el futur ens comunicarem amb el pensament, que jugar a raspall, galotxa, futbol o pilotar avions és cosa de xiques. Dominen les paraules, els sabors, les melodies populars, la llum i el color buscant la veu d’un poble, el sabor renovat o l’emoció que s’hi amaga. Comparteixen amb nosaltres la bellesa i la poesia. Són sàvies, valentes i treballadores incansables. Tomben murs i obren portes,…

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil.
Recordem les mortes i consolem les vives.
Diu Rosa Leveroni
Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!...
Afegeix Clementina Arderiu
Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc.
Alerta Maria Àngels Anglada
Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en fieu, per sota  les fràgils aparances tenim un cor salvatge  i estranys senyors servim                              -ja ho e…