Passa al contingut principal

Molins del Xúquer per als Animals de séquia


No podrem estar en El Palma, ni acudir a la crida de Xúquer Viu, per defensar el riu que tant estimem i que és la nostra inspiració, però ho farem a la nostra manera. Traurem a passejar els nostres animals i compartirem les seues rondalles amb la gent que vinga demà a la I Fira Literària i Musical, que organitza K-lidoscopi en Cullera. A les 12:00, desafiant el sol del migdia Pilar Sànchez Alcaide i David Martí, mestres i còmplices, presentaran en la Fira el llibre que ha publicat Edicions 96. A les 19:00 tornarà l'espectacle amb més de 200 imatges i la música en directe d'EStela Mira i Conrado Gallent. Per si no podeu vindre vos avancem una part de l'espectacle:

"La història que els contarem esta nit només és una de les rondalles d’estes terres que quasi s’han oblidat. Segur que molts de vostes recorden, com en un somni, que la Serra de les Raboses sempre ha estat cau de misteris i d’animals perillosos, i que el Cabeçol, abans de ser engolit per la modernitat i el turisme, contenia en el seu nom l’explicació de la seua existència. I de la nostra.

Quan senten que ma iaia la Blanca, vivia en un molí d’arròs, no podran deixar de pensar que ací, a Cullera, tenen un dels molins més grans i més poderosos que s’han fet a la vora del Xúquer poc abans que les aigües dolces i salades siguen una única aigua. I el riu acabe per ser mar.

Els vindrà a la ment el Molí Gran, un molí de sis moles - tres d’arròs i tres de farina-, que existia el 1584, i que va ser la causa que es construira un assut i un canal- el Riuet-que corria pels carcaus per fer córrer les moles.Ara es més famós l’Assut que el Molí, i fins i tot, li han canviat el nom i tot el món el coneix perquè és el punt on el Xúquer corre perill de desaparéixer. Però el Molí de la Marquesa, que canvia de nom i propietari el 1864 quan passà a mans de Pascual Mercader i Roca, Marqués de Malferit, sempre havia estat emparentat amb el molí de la nostra història: el de Matada."

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f