Passa al contingut principal

Animals de séquia a Gandia, de visita a la Llibreria Ambra


Enguany estarem a la Plaça del Llibre amb els Animals de séquia, que nasqué en setembre del 2013, com a espectacle en la Mostra Internacional de MiM de Sueca, i es convertí en llibre preciós en març de 2014. Encara no té i un any i ha viatjat per una bona part del territori, Carcaixent, la Fira del Llibre de València, Cullera, ha tornat al MiM…Des que vam presentar Animals de séquia, en el format “llibre” se n’ha parlat bastant i amb generositat de la proposta que feiem a les lectores i lectors. A més a més la confusió inicial sobre si les Rondalles del Molí de Matada que ens contava ma iaia la Blanca, bona amiga de l’Home del Sac, són o no són per a criatures, també s’ha desfet. 

Dissabte 15 de novembre anem a Gandia, a la Llibreria Ambra, per explicar que Animals de séquia, no és un llibre ni un espectacle per a xiquetes i xiquets; no és un llibre per a llegir en veu baixa, ni és un llibre per a llegir una sola vegada.

“El agua y sus consecuencias: el terciopelo de las algas, el aliento del bosque, el visceral ensimismamiento de la coliflor, el granulado papilar de la berenjena. Fui a Sueca a la presentación de Animals de séquia, un libro escrito por Rosa Roig y muy inteligentemente ilustrado por su hermana Manola y me encontré con un poema de agua, de fluidez, de valor. Parece un libro para niños pero, como precisaron las autoras, es más bien un lugar de recreo y ensueño para adultos que no han olvidado al niño que fueron”
Emili Piera, Levante- EMV

“Hi ha històries que s’entesten a no esvair-se, que passen de boca en boca fins que algú decideix passar-les a tinta i postergar-les. És el cas de les cinc rondalles que, acompanyades de les imatges que evoquen, componen Animals de séquia. Cinc històries breus, d’aquella narrativa ancestral, al caliu d’un foc que no s’apaga, tossut”
CARLES FENOLLOSA / CARLOS PÉREZ DE ZIRIZA, Quadern El País


“Manola i Rosa Roig han bastit un text per a ser dit, fet per a recuperar el plaer de contar històries. Un text que és memòria i tradició oral, capacitat per escoltar i ben farcit de respecte cap als misteris de la terra d’arròs”
Ausiàs Bermell, a El Punt- Avuí


“Si lo que les va es la poesía, o el relato de tintes poéticos... Animals de séquia, en el que Rosa Roig pone en juego leyendas y cuentos valencianos de tiempos immemoriales”
Rafa Martínez, Posdata Levante- EMV 25 Abril 2014


“ en les tradicions dels pobles riberencs de l’Albufera hi ha històries –sovint, amb prou feines un esquema o un episodi amb moltes versions diferents- que ens parlen del terror de nens i adults, de personatges amb un costat fosc i desasossegant encara que puguin resultar còmics i, en definitiva, de la capacitat de la narració per transmutar la por en misteri, una passió molt més seductora i intel·ligent”.
Fira del Llibre València


L'últim assaig abans d'estrenar l'espectacle a Sueca


L'estrena de l'espectacle al Levante


A la Mostra Internaciona de MiM 2013


A la Fira del Llibre 2014

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f