Passa al contingut principal

La dona que es rigué de Talleyrand de visita a Silla





Divendres pròxim, 7 de novembre, visitarem Silla, just el dia que en el santoral es recorda una dona bretona, comtessa, reconvertida en santa, que ajudada pels esperits de les dones que havia mort el seu marit, aconseguí fugir de la mort. Ens ha convidat l’ Associació de Dones Progressisstes que, com va passar en la llegenda de Trifina, saben ser solidàries i valentes i fa anys que ho mostren i ho demostren. Segur que em deixen convidar-vos en el seu nom, serà divendres, sera a les 7:30h, serà en Silla i en el local que té l’Associació prop del Mercat.

En la primera pàgina del nostre llibre, La dona que es rigué de Talleyrand, publicat pel Petit Editor en setembre d’enguany, apareix una cita de Virginia Woolf, que volem dedicar-los a elles, la cita descriu a la perfecció què li devem i a qui:

“Durant milions d’anys les dones han estat assegudes a casa, i ara fins i tot les parets estan impregnades d’aquesta força creadora…seria una desgràcia terrible que li posaren traves o s’ignorara aquest poder creador, perquè és la conquesta de molts segles de la més dura disciplina”



Tenim deutes, i els volem pagar com sabem.També els tenim amb les dones que com Trifina, i els esperits de les altres dones, han lluitat, han patit, han sabut de la solidaritat amb les altres dones, s’han rebel·lat…Trifina, més que santa, mereix ser un dels personatges mítics de la Matèria de Bretanya, perquè era d’allí i va viure, lluitar i morir, l’any 500,  mentre els celtes lluitaven a sang i fetge amb els francs per la possessió de les terres, el poder i la glòria, mentre naixia la tradició de contes i rondalles que conformem l’anomenat Cicle Artúric, i es transformaven en mítiques les figures protagonistes, les masculines amb alguna excepció. I parle del rei Artús, de la reina Ginebra, de Merlí. Trifini naixia, vivia i moria assassinada, decapitada pel seu marit que tenia per costum matar totes les seues esposes. La nostra protagonista va descobrir on estaven els cadàvers de les seues predecessores i les va honrar. Conta la llegenda, que aquells esperits l’avisaren quan Conomor, l’assassí, venia a buscar-la i la guiaren fins el bosc, aconseguí salvar-se ella i salvar el fill. Un bon final, per a a una història real que podria ser un conte.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f