Passa al contingut principal

La dona que es rigué de Talleyrand se'n va a la Plaça del Llibre


Com diuen que fan les dones els dissabtes tornem a la Plaça del Llibre, una iniciativa que es consolida i que segons els organitzadors " són unes jornades de visibilització de la literatura en català a València, parant especial esment en la literatura feta des del País Valencià i per editorials valencianes, però obertes a escriptors i a editorials de tot l'àmbit lingüístic."


La dona que es rigué de Talleyrand, passarà dissabte 22 a les 12 per la Plaça del Llibre, en companyia de la prosa d'Emili Piera i el seu Devorador, però també de la poesia del Recital de Salvador Lauder, de la Versemblança de Pep Alfonso, dels ESpasmes de Lluís Navarro, de les Coses salvatges d'Encar Reig les Cançons de Domenec Canet i de la Mort de Pere Bessó. De totes les novetats del Petit Editor.

Presentem el llibre i repetim espectacle. Si veniu, riurem! I cantarem! Gràcies a l’esforç i la passió de qui ha organitzat les Jornades, editorials i llibrerires, i a la complicitat de les amigues i amics que ens acompanyen ara, o en setembre, quan estrenarem la teatralització en la Mostra internacional de MiM en Sueca: Lluís Roda, David Vidal, Salvador Lauder, David Martí, Enric Casado,; Rosa Serra; Macu Gimeno, Pilar Sánchez, Àngela Archer, Ma Luz Fos,Núria Naval.

Com explicava Marc Martorell a La Veu “… les germanes Roig, autores del llibre, han creat un espectacle a partir dels textos que en formen part de La dona que es rigué de Talleyrand i que ens mostren moments de dones anònimes que de segur tots identificarem en una familiar, una veïna del carrer, una companya del treball, una antiga núvia i així fins arribar-nos al fons de la més profunda assimilació dels problemes i inquietuds que no deixen en pau les mil i una protagonistes dels relats.”

Si veniu, què trobareu? Segons Eduard Ramírez Comeig, un “recull de diferents assaigs en l’art d’explicar històries. Proses que defugen els peatges i les expectatives de les narracions habituals…” i segons Maria Lacueva a l’epíleg acabareu amb “ un riure amarg i ,alhora, revoltat; amb una sensació a l’estómac d’aquelles que, només quan percep alguna cosa carregada de veritat, em provoquen una reacció als budells, purament corporal…”

Què fareu? Vindreu a sentir-nos cantar, renegar i enviar a la merda a….. Talleyrand?







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les flors de Mercé Rodoreda per al Dia Mundial de la poesia 2012

L’any 1981-ai!- vaig descobrir uns escrits de Mercé Rodoreda que sempre m’han acompanyat i que he llegit i rellegit i rellegit...i encara ara m’emocionen, m’omplen, em sorprenen i m’emocionen.I només puc dir, que si els crítics diuen que això és prosa, a mi em sembla poesia. He llegit que les Flors de debò, li van costar a l’autora”una eternitat” d’escriure, les construïa a poc a poc, les destil·lava i després les va deixar amagades en un calaix durant molt de temps. A mi m’han acompanyat mitja vida i espere que em duren l’altra meitat.
Viatges i flors, és un dels meus llibres més estimats, veig l’escriptora autodidacta popular, veig la periodista i l’esperit d’aventura, veig la tendresa i la distància, i la desesperança i l’exili, i l’amargura de la guerra i la soledat i la fragmentació. Però també veig l’esperança i la poesia i el joc.  Us he triat breus fragments de les flors perquè quedeu enganxades com jo a la seua contemplació.













Flor Boja És molt enganxosa i molt perillosa....No és…

Contem històries de dones d'ací, a la Plaça del Llibre

Amb 400 paraules de prosa senzilla, emotiva i divertida, 4 ratlles i dos tintes hem contat i dibuixat les històries de 22 dones com Concha Alós, Celia Amorós, Cecilia Bartolomé, Lucrècia Borja, Margarida Borràs, Maria Cambrils, Patricia Campos, Ascensión Chirivella, Beatriu Civera, Susi Díaz, Victoria Fernández, Lola Gaos, Ana Belén Giner, Matilde Gras, Hortensia Herrero, Guillermina Medrano, Núria Oliver, Teresa Oller, Esperança Ramos, Carmelina Sánchez-Cutillas, Soledad Sevilla i Maruja Tomàs. 

Tenim encara moltes històries que contar, perquè el talent de les valencianes no s’acaba mai. Saben que en el futur ens comunicarem amb el pensament, que jugar a raspall, galotxa, futbol o pilotar avions és cosa de xiques. Dominen les paraules, els sabors, les melodies populars, la llum i el color buscant la veu d’un poble, el sabor renovat o l’emoció que s’hi amaga. Comparteixen amb nosaltres la bellesa i la poesia. Són sàvies, valentes i treballadores incansables. Tomben murs i obren portes,…

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil.
Recordem les mortes i consolem les vives.
Diu Rosa Leveroni
Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!...
Afegeix Clementina Arderiu
Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc.
Alerta Maria Àngels Anglada
Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en fieu, per sota  les fràgils aparances tenim un cor salvatge  i estranys senyors servim                              -ja ho e…