Enguany ens han demanat col·laboració per a dos llibres de falles. Ho hem fet, divertides i encuriosides per les propostes. Abans que cremen els ninots, els de cartó vull dir, compartirem amb vosaltres el que hem escrit/dibuixat.
Comencem pels versos agosarats i immadurs d'un intent de sàtira, per a la falla de Carcaixent de l'Associació Cultural La Muntanyeta acompanyats per un magnífic dibuix de Manola. El llibre de la Comissió 2015 comença amb uns esplèndids i suggeridors versos d'Ausiàs March La carn vol carn ... i nosaltres hem afegit carn i nyenya al foc!!!
Diuen que un savi sabut
Comencem pels versos agosarats i immadurs d'un intent de sàtira, per a la falla de Carcaixent de l'Associació Cultural La Muntanyeta acompanyats per un magnífic dibuix de Manola. El llibre de la Comissió 2015 comença amb uns esplèndids i suggeridors versos d'Ausiàs March La carn vol carn ... i nosaltres hem afegit carn i nyenya al foc!!!
 |
| Donueta fallera de Manola Roig |
LA
BUTXACA DE LES DONES
o
breu poema narratiu sobre
el
que han d’aguantar les dones,
fet,
com he pogut, a la manera antiga,
amb noves rimades i codolades.
de
Rosa Roig, veïna de Sueca
Diuen que un savi sabut
va
obrir els ulls de menut
i
va pensar que les dones
no
han de ser il.luminades ,
sinó més
bé segregades,
ja
que són causa
i efecte,
segons
contempla el precepte,
d’ereccions
involuntàries
en
hòmens sants, innocents
que
ja no saben què fer
de
tanta fava escaldada.
Dic
jo, que sant Agustí,
que
escriví tot
el precepte
degué deixar de ser
sant,
de
tan sabut i tan savi
en
no poder controlar
tant
de nap eixit de mida.
De
sant Pau, gran caminant
ermità i monjo d’Egipte
apòstol,
reconvertit,
que
en sabia molt de lleis,
s’escoltà la nova guia
que
en tres ordres resumia
el
que una dona tenia
com
a deure i com a dret:
callar,
servir i obeir,
que
si costa poc de dir
costa
menys de desmentir.
Va
escriure un altre gran savi,
fill
de naps i carabasses,
que
si naixia una filla
en
el món tot ho perdies.
I
dic jo, que dona sóc,
que
el que diguen estos savis
em
cap en una butxaca,
on
guarde tots els romanços,
per
desfer-los en la roda
i
cremar-los en la falla.
Codolada
Per
traure’m de la butxaca
el
que em crema d’entre els dits,
vos
diré amb
veu ben alta:
que
hi ha més trist, que un cos vestit
per
tradició,
sense
emoció, només per moda!
com
si en la roda
d’aquesta
vida sense fugida
un
drap al cuix
pogués
tapar tanta vergonya,
com
té la dona
que
a un home creu.
Mireu-me
el cul
i
no cregueu que trobareu
cap delectança
perquè és
venjança de tanta
murga
de
llengües toves.
Si
em toque el cul i alce la cara
és
perquè vull,
si
ensenye el pit i res no amague
és
perquè crec
que
l’ama
sóc
del que em pertany,
i
el meu afany
ací s’acaba,
mentre proclama
visca
la falla,
i
les falleres!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada