Passa al contingut principal

La carn vol carn i la Falla la Muntanyeta de Carcaixent

Enguany ens han demanat col·laboració per a dos llibres de falles. Ho hem fet, divertides i encuriosides per les propostes. Abans que cremen els ninots, els de cartó vull dir,  compartirem amb vosaltres el que hem escrit/dibuixat.

Comencem pels versos agosarats i immadurs d'un intent de sàtira, per a la falla de Carcaixent de l'Associació Cultural La Muntanyeta acompanyats per un magnífic dibuix de Manola. El llibre de la Comissió 2015 comença amb uns esplèndids i suggeridors versos d'Ausiàs March La carn vol carn ... i nosaltres hem afegit carn i nyenya al foc!!!


Donueta fallera de Manola Roig

LA BUTXACA DE LES DONES
o breu poema narratiu sobre
el que han daguantar les dones,
fet, com he pogut, a la manera antiga,
 amb noves rimades i codolades.

de Rosa Roig, veïna de Sueca




Diuen que un savi sabut
va obrir els ulls de menut
i va pensar que les dones
no han de ser il.luminades ,
sinó més bé segregades,
ja que són causa i efecte,
segons contempla el precepte,
dereccions involuntàries
en hòmens sants, innocents
que ja no saben què fer
de tanta fava escaldada.
Dic jo, que sant Agustí,
que escriví tot el precepte
degué deixar de ser sant,
de tan sabut i tan savi
en no poder controlar
tant de nap eixit de mida.
De sant Pau, gran caminant
ermità i monjo dEgipte
apòstol, reconvertit,
que en sabia molt de lleis,
sescoltà la nova guia
que en tres ordres resumia
el que una dona tenia
com a deure i com a dret:
callar, servir i obeir,
que si costa poc de dir
costa menys de desmentir.
Va escriure un altre gran savi,
fill de naps i carabasses,
que si naixia una filla
en el món tot ho perdies.
I dic jo, que dona sóc,
que el que diguen estos savis
em cap en una butxaca,
on guarde tots els romanços,
per desfer-los en la roda
i cremar-los en la falla.

Codolada
Per traurem de la butxaca
el que em crema dentre els dits,
vos diré amb veu ben alta:
que hi ha més trist, que un cos vestit
per tradició, 
sense emoció, només per moda!
com si en la roda
daquesta vida  sense fugida
un drap al cuix
pogués tapar tanta vergonya, 
com té la dona
que a un home creu.
Mireu-me el cul  
i no cregueu que trobareu
 cap delectança
perquè és venjança  de tanta murga
de llengües toves.
Si em toque el cul i alce la cara
és perquè vull,
si ensenye el pit i res no amague
és perquè crec
que lama sóc del que em pertany,
i el meu afany
ací sacaba, mentre proclama
visca la falla,
i les falleres!



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les flors de Mercé Rodoreda per al Dia Mundial de la poesia 2012

L’any 1981-ai!- vaig descobrir uns escrits de Mercé Rodoreda que sempre m’han acompanyat i que he llegit i rellegit i rellegit...i encara ara m’emocionen, m’omplen, em sorprenen i m’emocionen.I només puc dir, que si els crítics diuen que això és prosa, a mi em sembla poesia. He llegit que les Flors de debò, li van costar a l’autora”una eternitat” d’escriure, les construïa a poc a poc, les destil·lava i després les va deixar amagades en un calaix durant molt de temps. A mi m’han acompanyat mitja vida i espere que em duren l’altra meitat.
Viatges i flors, és un dels meus llibres més estimats, veig l’escriptora autodidacta popular, veig la periodista i l’esperit d’aventura, veig la tendresa i la distància, i la desesperança i l’exili, i l’amargura de la guerra i la soledat i la fragmentació. Però també veig l’esperança i la poesia i el joc.  Us he triat breus fragments de les flors perquè quedeu enganxades com jo a la seua contemplació.













Flor Boja És molt enganxosa i molt perillosa....No és…

Contem històries de dones d'ací, a la Plaça del Llibre

Amb 400 paraules de prosa senzilla, emotiva i divertida, 4 ratlles i dos tintes hem contat i dibuixat les històries de 22 dones com Concha Alós, Celia Amorós, Cecilia Bartolomé, Lucrècia Borja, Margarida Borràs, Maria Cambrils, Patricia Campos, Ascensión Chirivella, Beatriu Civera, Susi Díaz, Victoria Fernández, Lola Gaos, Ana Belén Giner, Matilde Gras, Hortensia Herrero, Guillermina Medrano, Núria Oliver, Teresa Oller, Esperança Ramos, Carmelina Sánchez-Cutillas, Soledad Sevilla i Maruja Tomàs. 

Tenim encara moltes històries que contar, perquè el talent de les valencianes no s’acaba mai. Saben que en el futur ens comunicarem amb el pensament, que jugar a raspall, galotxa, futbol o pilotar avions és cosa de xiques. Dominen les paraules, els sabors, les melodies populars, la llum i el color buscant la veu d’un poble, el sabor renovat o l’emoció que s’hi amaga. Comparteixen amb nosaltres la bellesa i la poesia. Són sàvies, valentes i treballadores incansables. Tomben murs i obren portes,…

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil.
Recordem les mortes i consolem les vives.
Diu Rosa Leveroni
Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!...
Afegeix Clementina Arderiu
Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc.
Alerta Maria Àngels Anglada
Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en fieu, per sota  les fràgils aparances tenim un cor salvatge  i estranys senyors servim                              -ja ho e…