Passa al contingut principal

El passeig dels animals per al Dia del Llibre en la Fira de València

"No hi ha cosa que no puga explicar-se amb un conte..." 
Emili Piera

Així comença el Quadern per al professorat que fa parella amb el material per a treballar a l'aula i a casa, El passeig dels Animals de séquia que presentem en la Fira del llibre de València. Demà a les 18:00 a la Sala d'audiovisuals.

És necessari que ens sentim part del territori on hem nascut i vivim, però per a fer-ho, les nostres emocions també s’han de lligar al paisatge i a les criatures que l’habiten. Conéixer quin sentit té la xarxa de séquies que envolta Sueca, com es va crear i per què, recórrer el Xúquer al seu pas prop de la ciutat, i recordar quin va ser el nostre origen pot ajudar-nos i divertir-nos. 


Les possibilitats que presentem per treballar el territori i convertir-lo en emoció són ben diverses: un llibre de rondalles per llegir en veu alta; una proposta de passeig a peu, amb bicicleta o microbús pels noranta-sis quilòmetres quadrats del terme; un dossier fotogràfic amb tots els elements rellevants de la nostra proposta literària; un vocabulari; un recull de textos breus on s’expliquen fets històrics que il·lustren el que mostrem; una proposta d’activitats recollides sota el nom de “Quadern de l'alumnat”. El material es poden descarregar gratuïtament en la web de l'editorial.  Per a l'animació lectora heu de contactar amb nosaltres.


Cada part pot ser usada per a alumnat d’infantil o de primària i pot treballar-se des de diferents àrees o assignatures: llegir, escriure, dibuixar, crear, usar les noves tecnologies per a investigar o les mans per a modelar; recórrer amb els peus, els ulls o la imaginació el territori de les séquies... Tot pot ajudar a veure el paisatge amb els ulls de la innocència, a estimar-lo i respectar-lo. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f