Passa al contingut principal

La dona que es rigué de Talleyrand, en la Fira del Llibre de València





Dijous 30, vespra de l’1 de Maig estarem en la Fira del llibre, que celebra el seu 50é Aniversari i està esplèndida, com nosaltres!!

CRIDA A LA REBEL·LIÓ!

Un dia assenyalat per a qui es guanya la vida treballant, però també vespra d’un pont llarg que les dones solem dedicar a “netejar roperos”. Per això fem una crida a la rebel·lió. Delinquiu! Alceu-vos contra el costum, allibereu-vos de les “manies” heretades! Deixeu que els vostres fills/filles, hòmens/dones s’apanyen amb la roba d’entretemps! Deixeu que la pols faça niu al fons dels calaixos i veniu a riure-vos amb nosaltres de tot i de totes i tots. Val més suades, que cansades!

Isabel Robles, acompanyarà i representarà la part seriosa de l’acte, que presentem en la Fira del Llibre —Sísíssiiiiii!!!— gràcies al Petit Editor i a la Llibreria La Moixeranga. La colla de “La dona kes rigué” —Rosa Serra, Llum Fos, David Martí, SAlvador LAuder, Àngela Archer, Macu Gimeno, Núria Naval, Manola i Rosa Roig cantarem i ballarem en l’ESpai obert. 

Es riureu amb nosaltres?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f