Passa al contingut principal

Manola Roig transita fronteres entre Poètiques visual

Divendres 24 d'abril s'inaugurà en Alzira, en la Casa de la Cultura l'exposició "Poètiques visuals", Alba Fluixà ànima i Comissària de l'exposició col·lectiva, explicava que la finalitat era la de Transitar les fronteres entre les arts, i Manola Roig ha decidit transitar amb la poesia d'Estellés, la de Crsitina Peri Rossi i la de Rosa Roig.


De l'elecció del poema i la tècnica de l'obra en diu Manola Roig :

"Per al  poema d’Estellés use la tècnica del gravat amb planxa de linòleum sobre collage, 











mentre que per als poemes de Rosa Roig el suport és digital, convertint un dels poemes en un K-ligrama i l’altre en l’expressió plàstica del poema, jugant amb els buits per a crear la forma."


  


"Les filformes naixen de la necessitat de convertir el dibuix, traspassant el paper, en formes de tres dimensions intentant conservar l’essència de la simplicitat de la línea per a crear la forma, el material utilitzat és el fil d'aram per la senzillesa del mateix, i així línea i fil d'aram creen la forma  donant-li identitat pròpia."





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f