Passa al contingut principal

Manola Roig, un corrent d'aire fresc

M. Roig i D. Jimeno. Foto M. Calatayud
Fa pocs anys que Manola Roig va decidir mostrar en públic la seua obra, des del blog, des del paper, des de la paret, des de la xarxa. I es va decidir a participar en exposicions i a fer-ne ella sola, i a provar nous llenguatges visuals. Explicava ella "...no sé encara per què dibuixe, però he comprés que la meua vida ja no té sentit sense els dibuixos i les fotografies. M’ha costat 43 anys començar a assumir-ho, però ara ja no m’aturaré. He deixat de fugir i he decidit que no perd res per compartir amb qui vulga mirar el que faig."  

Ni aquest blog, ni els meus textos serien el que són sense Manol - la meua germana menuda-, sense els seus dibuixos, les seues fotografies, la seua sensibilitat, la seua mirada...ho explique sempre que puc: de menudes vam jugar poc, teníem interessos, gustos i manies ben diferents i una certa diferència de caràcter. Amb el temps, les alegries i les penes compartides- moltes, intenses, dures i entranyables- hem acabat per crear una complicitat i un llenguatge propi. De vegades en som una, i de vegades ens multipliquem. Jo estic ben orgullosa del que ella es capaç de fer, amb mi o sense mi.

En Febrer vam estar a la seu de la Intersindical Valenciana i Manola va fer la seua primera donació a una pinacoteca de l'obra D'esquena un gravat amb planxa de linoli de 2013, de la série Blanca, participant així d'una magnífica iniciativa que Dolors Jimeno, responsable dels Dimarts de la Intersindical explica així : "Intersindical Valenciana està en condicions de crear una pinacoteca en la seu de València. Ha arribat el moment d’acceptar l’oferiment que moltes i molts dels artistes que heu participat en les nostres exposicions ens heu fet... Més endavant, cap a l’hivern, organitzarem una exposició per a donar a conèixer els fons, que, posteriorment, es mostraran de manera permanent en un altre espai de la seu. "


En la inauguració de l'exposició D'Ones i corbes, Macu Gimeno, una bona amiga i companya de projectes, deia de l'artista: "Li agrada dibuixar amb llapis i pintar amb colorins. Les ceres i la seua textura l’apassionen. Dibuixa i prou, perd el món de vista. La ceràmica, el fang, vore créixer formes d’un material tan bast com la terra i l’aigua, i embrutar-se les mans també s’entusiasmen...  Hui estic especialment nerviosa. Hui el repte és molt gran. Presentar l’obra de Manola Roig, dona, compromesa, artista, estimada, admirada. Els seus dibuixos arribaren a mi com un corrent d’aire fresc."

Així, com un corrent d'aire fresc ens arriba l'art de Manola, un corrent que ens obliga a respirar profundament i retrobar la força per mirar el món de front i sense por. Un corrent d'aire fresc.


Nota final: Si voleu sentir l'artista podeu escoltar aquesta entrevista al programa Calidoscopi de SuecaTV https://vimeo.com/67386459

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les flors de Mercé Rodoreda per al Dia Mundial de la poesia 2012

L’any 1981-ai!- vaig descobrir uns escrits de Mercé Rodoreda que sempre m’han acompanyat i que he llegit i rellegit i rellegit...i encara ara m’emocionen, m’omplen, em sorprenen i m’emocionen.I només puc dir, que si els crítics diuen que això és prosa, a mi em sembla poesia. He llegit que les Flors de debò, li van costar a l’autora”una eternitat” d’escriure, les construïa a poc a poc, les destil·lava i després les va deixar amagades en un calaix durant molt de temps. A mi m’han acompanyat mitja vida i espere que em duren l’altra meitat.
Viatges i flors, és un dels meus llibres més estimats, veig l’escriptora autodidacta popular, veig la periodista i l’esperit d’aventura, veig la tendresa i la distància, i la desesperança i l’exili, i l’amargura de la guerra i la soledat i la fragmentació. Però també veig l’esperança i la poesia i el joc.  Us he triat breus fragments de les flors perquè quedeu enganxades com jo a la seua contemplació.













Flor Boja És molt enganxosa i molt perillosa....No és…

Contem històries de dones d'ací, a la Plaça del Llibre

Amb 400 paraules de prosa senzilla, emotiva i divertida, 4 ratlles i dos tintes hem contat i dibuixat les històries de 22 dones com Concha Alós, Celia Amorós, Cecilia Bartolomé, Lucrècia Borja, Margarida Borràs, Maria Cambrils, Patricia Campos, Ascensión Chirivella, Beatriu Civera, Susi Díaz, Victoria Fernández, Lola Gaos, Ana Belén Giner, Matilde Gras, Hortensia Herrero, Guillermina Medrano, Núria Oliver, Teresa Oller, Esperança Ramos, Carmelina Sánchez-Cutillas, Soledad Sevilla i Maruja Tomàs. 

Tenim encara moltes històries que contar, perquè el talent de les valencianes no s’acaba mai. Saben que en el futur ens comunicarem amb el pensament, que jugar a raspall, galotxa, futbol o pilotar avions és cosa de xiques. Dominen les paraules, els sabors, les melodies populars, la llum i el color buscant la veu d’un poble, el sabor renovat o l’emoció que s’hi amaga. Comparteixen amb nosaltres la bellesa i la poesia. Són sàvies, valentes i treballadores incansables. Tomben murs i obren portes,…

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil.
Recordem les mortes i consolem les vives.
Diu Rosa Leveroni
Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!...
Afegeix Clementina Arderiu
Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc.
Alerta Maria Àngels Anglada
Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en fieu, per sota  les fràgils aparances tenim un cor salvatge  i estranys senyors servim                              -ja ho e…