Passa al contingut principal

Manola Roig a Alzira: Quan l'art diu molt






Dijous 19, s'inaugura a Alzira una exposició d'art interdisciplinar, molt interessant.














Manola Roig participa amb dues obres que vos mostrem al blog.

TÍTOL: LA REALITAT OCULTA
MIDA: 70 x 50 cm
TÈCNICA: Collage,
Realitzat amb fotografia original de l’autora,
Reculls de premsa i gravat amb planxa de linòleum
FONS PREMSA: Save the children
Oxfam Intermon
La Vanguardia
El País 
Levante





TÍTOL: DAMNATIO MEMORAE
“Es tracta d’una expressió llatina que s’usa quan 
s’amaga el rastre d’una persona, la seua imatge, 
els seus documents o les seues obres perquè es 
considera que el seu record és un perjudici per a la 
seua família o per a l’Estat.”
MIDA: 30 x 40 xm
TÈCNICA: gravat amb linòleum (planxa perduda)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f