Diari d'estiu d’una dona apòcrifa
He arribat a una edat en la qual ni puc esperar res de nou, ni sé si ho vull. Les preguntes han d’estar ja contestades perquè si no sé qui sóc, què sóc… sí els meus límits i les meues accions no són clares, si els meus sentiments em condueixen per camins que no vull, o no gose recórrer… si això és així, trobe que he de buscar la seguretat de les meues accions en allò que sé que no sóc. Abans d'arribar ací he trobat amargura, crueldat, humor, cinisme i algunes coses, poques, que ens aproximen a la felicitat. Sóc una dona, dona? Sóc una dona apòcrifa?
Un aforisme de Joan Fuster se'm converteix en pregunta i lletania: Només no som allò que ens proposem no ser?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada