Passa al contingut principal

Abans de començar



Diari d'estiu d’una dona apòcrifa


He arribat a una edat en la qual ni puc esperar res de nou, ni sé si ho vull. Les preguntes han d’estar ja contestades perquè si no sé qui sóc, què sóc… sí els meus límits i les meues accions no són clares, si els meus sentiments em condueixen per camins que no vull, o no gose recórrer… si això és així, trobe que he de buscar la seguretat de les meues accions en allò que sé que no sóc. Abans d'arribar ací he trobat amargura, crueldat, humor, cinisme i algunes coses, poques, que ens aproximen a la felicitat. Sóc una dona, dona? Sóc una dona apòcrifa?
Un aforisme de Joan Fuster se'm converteix en pregunta i lletania: Només no som allò que ens proposem no ser?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f