Hay en tu corazón un eco extraño,
una nostalgia fulminante y fiera
de otra piel, otra boca y otra oreja
que te ha puesto en el rostro un gesto uraño.
Que raro es contemplar tu sufrimiento
desde el estribo de la lejania
a que tu corazón me ha condenado.
Francisca Aguirre, Ensayo General
Entrada destacada
-
Ha començat els des-confinament estan les criatures preparades? Significa que s'acosta el final del viatge? Els temps són co...
-
Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que le...
-
Tornar-se vella, tornar-se bella. Qui o què pot tornar-se vell, si tornar és fer de nou? Els diccionaris no sempre ajuden a entendre el m...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada