Hay en tu corazón un eco extraño,
una nostalgia fulminante y fiera
de otra piel, otra boca y otra oreja
que te ha puesto en el rostro un gesto uraño.
Que raro es contemplar tu sufrimiento
desde el estribo de la lejania
a que tu corazón me ha condenado.
Francisca Aguirre, Ensayo General
Entrada destacada
-
Tornar-se vella, tornar-se bella. Qui o què pot tornar-se vell, si tornar és fer de nou? Els diccionaris no sempre ajuden a entendre el m...
-
Ha començat els des-confinament estan les criatures preparades? Significa que s'acosta el final del viatge? Els temps són co...
-
Amb 400 paraules de prosa senzilla, emotiva i divertida, 4 ratlles i dos tintes hem contat i dibuixat les històries de 2...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada