Caigué un bac i perdé la seua filla.
Sabia que no s'hauria d'haver alçat tan matí.
Però ho va fer.
Sabia que no hauria d'haver acceptat treballar de sol a sol.
Però ho va fer.
Sabia que no hauria d'haver deixat el llum apagat.
Però ho va fer.
Sabia que no s'hauria d'haver quedat embarassada.
Però ho va fer.
No sabia com no fer-ho i ho va fer.
Aquell bac, la deixà sense filla.
Porta tota la vida pagant i penant pel que va fer.
I ningú la consola,
i ningú compartix el seu dolor.
Sola i culpable.
Vida de dona.
Entrada destacada
-
Ha començat els des-confinament estan les criatures preparades? Significa que s'acosta el final del viatge? Els temps són co...
-
Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que le...
-
Tornar-se vella, tornar-se bella. Qui o què pot tornar-se vell, si tornar és fer de nou? Els diccionaris no sempre ajuden a entendre el m...
2 comentaris:
M'alegre de tornar a trobar-te, amb la mateixa passió i la mateixa subtilesa. Seguiré de prop els teus escrits.
Una abraçada
Per a Nausica, que m'escolta!
I repetesc les coses
que ja tenia dites.
Però ¿de cara a qui? ¿Qui hauria d'escoltar-me
per aquests camps inútils...
Joan Fuster, Escrit per al silenci
Publica un comentari a l'entrada