Poc abans d'afrontar el món la filla li preguntà a la mare: en què creus?
Poc abans de deixar que la filla s'enfrontara amb el món,
la mare li respongué:
1. Crec en la desesperació de la gent
2. Crec en la rotunda soledat dels humans
3. Crec en la generositat infinita de qui no té por
4. Crec en l'egoisme de qui viu i patix massa
5. Crec en la debilitat de les forces humanes
6. Crec en la decisió d'ignorar profundament els altres que manifesten els ancians
7. Crec en les veus dolces dels qui s'estimen
8. Crec en la crueltat de qui ha oblidat estimar
9. Crec en l'obsessió de qui ja no veu els altres
10. Crec en el poder de les paraules
Entrada destacada
-
Ha començat els des-confinament estan les criatures preparades? Significa que s'acosta el final del viatge? Els temps són co...
-
Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que le...
-
Tornar-se vella, tornar-se bella. Qui o què pot tornar-se vell, si tornar és fer de nou? Els diccionaris no sempre ajuden a entendre el m...
4 comentaris:
Mantindre el diàleg es important. Jo també crec en el poder de les paraules.
Uf! Veig la data... cada 11 de juliol es celebrava l’aniversari de la meva mare. Aquest any jo estava molt neguitosa -pels records, per trobar a faltar tantes paraules-; llavors vaig trucar a una persona coneguda –últimament la trobava molt llunyana-; finalment, va desaparèixer darrera la connexió telefònica.
Una forta abraçada,
Montse.
El món és ben estrany i menudet. Em sorprén, i per això encara sóc feliç.
Ho dic perquè l'11 de juliol és el dia en què vaig nàixer. Des que va morir el meu germà preferisc no celebrar-ho.
La data de publicació del post és una casualitat.
Carai amb l'11 de juiol!!! Jo també tinc una fita important a recordar en eixe dia, però massa complicat d'explicar ací.
Rosa, m'alegra molt comprovar que no soc l'única que creu en el poder de les paraules, però ja ho sospitava, em consta que som moltes les persones que escrivim confiant en que elles faran més que les armes o que altres maneres de procedir igualment lamentables.
Aquestos dies d'estiu he tingut l'oportunitat de conèixer un grup de poetes saharauis que lluiten també mitjansant la paraula. Vos deixe l'enllaç d'una pàgina on publiquen, per si voleu saber més d'ells, del seu poble i de la seua lluita.
http://www.generacionamistadsaharaui.com/
Besets.
Fantàstic! Segur que els puc enllaçar als fragments de poesia.
No deixa de sorprendre'm com de xicoteta és la xarxa.
Publica un comentari a l'entrada