Passa al contingut principal

Paraula de mare










Hi ha paraules simples.
Senzilles.
Hi ha paraules de vida.
Hi ha paraules de mort.
Una mare li va dir a la filla que no era ningú.
Càstig i venjança.

En saber que no existeixes ni per ni per a l’odi de ta mare,
només quedà la mort,
que et tornarà a fer present
per omplir la capsa de fusta.
Que t'acotxarà.
Com una mare

Comentaris

Teresa Bosch ha dit…
És un poema molt dur que fa honor al subtítol del blog. És d'aquells que s'han de llegir més d'una vegada. M'ha colpit.

Gràcies per la visita! Ens llegim.
Anònim ha dit…
Crec que la poesia està feta per a llegir-la "moltes vegades", però no tots els poemes passen la prova.

Encara que et semble cruel, m'alegre d'haver-te colpit.

Una forta abraçada.
loly ha dit…
No te quedes inmóvil al borde del camino, no congeles el júbilo,no quieras con desgana, no te salves ahora ni nunca, no te salves, no te llenes de calma, no reserves del mundo sólo un rincón tranquilo, no dejes caer los párpados pesados como juicios, no te quedes sin labios, no te duermas sin sueño, no te pienses sin sangre, no te juzgues sin tiempo, pero si pese a todo, no puedes evitarlo y congelas el júbilo y quieres con desgana y te salvas ahora y te llenas de calma y reservas del mundo sólo un rincón tranquilo y dejas caer los párpados pesados como juicios y te secas sin labios y te duermes sin sueño y te piensas sin sangre y te juzgas sin tiempo y te quedas inmóvil al borde del camino y te salvas entonces ¡no te quedes conmigo! Mario Benedetti. ¡Bon estiu guapes!
Anònim ha dit…
Mira que diu el poeta Ponç Pons: " Tu saps que la poesia és un refugi contra el mal de viure, una illa solitària enmig del mar del desassossec. Les paraules restauren l'ordre primigeni de l'univers i el logos il·lumina el caos on germina emmetzinadora la flor blava de la bogeria"

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f