Hi ha paraules simples.
Senzilles.
Hi ha paraules de vida.
Hi ha paraules de mort.
Una mare li va dir a la filla que no era ningú.
Càstig i venjança.
En saber que no existeixes ni per ni per a l’odi de ta mare,
només quedà la mort,
que et tornarà a fer present
per omplir la capsa de fusta.
Que t'acotxarà.
Com una mare
4 comentaris:
És un poema molt dur que fa honor al subtítol del blog. És d'aquells que s'han de llegir més d'una vegada. M'ha colpit.
Gràcies per la visita! Ens llegim.
Crec que la poesia està feta per a llegir-la "moltes vegades", però no tots els poemes passen la prova.
Encara que et semble cruel, m'alegre d'haver-te colpit.
Una forta abraçada.
No te quedes inmóvil al borde del camino, no congeles el júbilo,no quieras con desgana, no te salves ahora ni nunca, no te salves, no te llenes de calma, no reserves del mundo sólo un rincón tranquilo, no dejes caer los párpados pesados como juicios, no te quedes sin labios, no te duermas sin sueño, no te pienses sin sangre, no te juzgues sin tiempo, pero si pese a todo, no puedes evitarlo y congelas el júbilo y quieres con desgana y te salvas ahora y te llenas de calma y reservas del mundo sólo un rincón tranquilo y dejas caer los párpados pesados como juicios y te secas sin labios y te duermes sin sueño y te piensas sin sangre y te juzgas sin tiempo y te quedas inmóvil al borde del camino y te salvas entonces ¡no te quedes conmigo! Mario Benedetti. ¡Bon estiu guapes!
Mira que diu el poeta Ponç Pons: " Tu saps que la poesia és un refugi contra el mal de viure, una illa solitària enmig del mar del desassossec. Les paraules restauren l'ordre primigeni de l'univers i el logos il·lumina el caos on germina emmetzinadora la flor blava de la bogeria"
Publica un comentari a l'entrada