Diari d'estiu d'una dona apòcrifa
Prenc un café vora mar i allí les veig passar. El grup d'amigues que han eixit de casa per sentir-se segures i animades. Un grup que s'escampa i es concentra. Que es protegeix i es fereix. Que acaba plorant les penes de totes, entre crits i acudits.
5 comentaris:
hola, Rosa. Em sembla molt guapo el teu blog. gràcies per llegir els meus apunts i gràcies per enllaçar-me. jo et pos als meus favorits. ens anirem llegint. salut esperança
... Un grup que s'escampa i es concentra. Que es protegeix i es fereix... Molt bó! M'agradat molt, és realment així, però amb les teves paraules més poètic.
Abraçades,
Montse
Agraesc els vostres comentaris. M'ha costat tant de temps decidir-me a publicar els escrits, que si alguna persona li agraden em sembla un regal.
Us seguire llegint!
Un grup curiós :)
Curiós, però autèntic!
Publica un comentari a l'entrada