Amigues vora mar

Publicat per el dia


Diari d'estiu d'una dona apòcrifa


Prenc un café vora mar i allí les veig passar. El grup d'amigues que han eixit de casa per sentir-se segures i animades. Un grup que s'escampa i es concentra. Que es protegeix i es fereix. Que acaba plorant les penes de totes, entre crits i acudits.

Comentaris

esperança ha dit…
hola, Rosa. Em sembla molt guapo el teu blog. gràcies per llegir els meus apunts i gràcies per enllaçar-me. jo et pos als meus favorits. ens anirem llegint. salut esperança
8 d’agost del 2009, a les 12:54
MGJuárez ha dit…
... Un grup que s'escampa i es concentra. Que es protegeix i es fereix... Molt bó! M'agradat molt, és realment així, però amb les teves paraules més poètic.

Abraçades,
Montse
8 d’agost del 2009, a les 14:51
Anònim ha dit…
Agraesc els vostres comentaris. M'ha costat tant de temps decidir-me a publicar els escrits, que si alguna persona li agraden em sembla un regal.

Us seguire llegint!
8 d’agost del 2009, a les 19:08
rosa roig ha dit…
Curiós, però autèntic!
10 d’agost del 2009, a les 18:01

Publica un comentari a l'entrada