divendres, 7 d’agost del 2009

Fragments de poesia VII, Begonya Mesquita

Sextina del retorn

...
A l'escala del retorn romanem captius,
trenem records silents, hereus conscients de res
més que de l'espiral del temps, sal entre tu
i jo, que donàvem solta a l'amor, un nom
inventat per dir tot allò que no teníem:
la por, el neguit, la serp que ateny la mirada.

...

De seda, les paraules contra el verí, tu
que ara encens tempestes de foc amb la mirada
que mossegues el rellotge i dius un nom
mentre cau el sol i ens allunyem, captius,
de la serp i la tempesta, del mai i el res,
amants del verd, del temps, de tot el que teníem.


Escric per tu i aquesta sal a la mirada
m'atorga un altre nom, aquell que abans teníem
i els dies captius m'alimenten com si res.

Begonya Mesquita

4 comentaris:

novesflors ha dit...

paraules de seda contra el verí...
um, m'agrada.

Anònim ha dit...

A mi també m'agrada i molt!

Begonya Mezquita ha dit...

Rosa, gracietes per convidar-me al teu bloc, per fer-m'hi un lloquet. Aquest espai que has creat ha anat creixent i millorant. M'agrada molt. Salut i bon estiu.

rosa roig ha dit...

He descobert que efectivament "escriure, és escriure cada dia", i res s'ajusta més a això que un blog.

m'he quedat emblocada!

Escriu més!

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

62 anys. Envellir. Embellir